Ens vam començar a reunir al Bar Gusi de Ribes de Freser lloc emblemàtic on es reuneixen els amants de la muntanya des de totes les vessants. Tot aquest repte m'ha ajudat a conèixer bona gent i grans amics entre ells el David del Bar Gusi, una gran persona i amant de la muntanya. Us recomano que passeu per aquest lloc tan especial.
Ben d'hora em començo a trobar una bona colla d'amics disposats a acompanyar-me en aquest últim cim. Conscients que no hem queda massa temps per poder completar amb èxit el repte.
En aquest cim final he tingut el privilegi de poder ser acompanyat per molta gent, grans persones, molt bons corredors de muntanya i amants d'aquesta. Gràcies a ells tot ha estat mes fàcil. Haig de dir que corrien molt!!!!
No era la primera vegada que anava a aquest cim, a mes tenia la referència d'un entrenament que vaig fer aquest passat estiu amb el mateix recorregut i que si repetia el temps que vaig fer, podria aconseguir el repte. Aquella vegada ho vaig fer en 1h i 38 minuts. Sabia que seria difícil, primer perquè no estava tant fort com a l'estiu, i després per la neu glaçada que em trobaria en els últims 200 metres de desnivell de la part alta del Taga. També sabia que el fred, el vent, etc també hi podien influir. El que segur que podria influir i per be, seria la motivació i la companyia que feien que volés!!!!
Les meves previsions eren pujar els 1100m de desnivell positiu en 1 hora i 5 minuts, per tal de poder tenir 35 minuts per baixar aquests 1100m de desnivell negatiu i 5,5kms amb seguretat i sense haver d'arriscar massa.
En aquest cop amb els companys que vaig tenir en aquest cim, el material tan fotogràfic com videogràfic estaria assegurat. Penjo uns videos tan de la pujada com del tram de la baixada.
En aquesta foto es veu clarament el suport que vaig tenir en tot el recorregut. Ànims, referències de temps, etc. Va ser fàcil amb tot aquest suport. No em cansaré mai de dir-ho moltes gràcies!!!!
A d'alt del cim vaig tenir temps per poder fer les fotos, poder agafar una mica de forces pel descens que ja veia que seria de vertigen i poder tenir moments de reflexió que et venen quan estàs d'alt d'un cim.
Sabia que sortiria amb els grampons posats des del mateix cim i que amb el tram de neu finalitzat me'ls trauria per tal de poder anar el mes ràpid possible en cada terreny.
El tram de baixada amb neu va ser espectacular. Sort dels grampons que em donaven seguretat en els trams glaçats i poder baixar si cal mes ràpid.
Aquest és un dels vídeos que em van fer durant el recorregut. Cal dir que agraeixo moltíssim tenir aquest material ja que em faria gracia poder muntar un petit vídeo resum de tot el repte i que segur que m'aniran molt be. Cal dir que aquest vídeo me'l va fer el Joaquim del Rio amb la càmera Gopro del Club Esportiu Universitari Vilanova. Des d'aquí moltes gràcies!!!
Aquest era el tram de neu glaçada on la pendent era mes forta. La veritat vaig disfrutar com un nen!!! Com m'agrada còrrer per aquests llocs!!! Per a mi això és vida!!! Moments de pura vida!!!
Tot i el fred vaig decidir sortir amb pantaló curt, era una manera de prendre'm la sortida quasi com una cursa. Al principi de la sortida es va sortir molt ràpid i amb la sensació que era realment una cursa. El ritme realment va ser elevat i amb les pulsacions prop del màxim. La motivació estava pels núvols!!!
Baixant vaig realment sentir els ànims i el suport de tots perquè ho pogués aconseguir. L'esforç final valia la pena. Vaig poder baixar el Taga com mai havia baixat una muntanya fent els 1100m de desnivell negatiu i els 5,5kms en només 27 minuts!!! Per a mi un temps que no m'esperava ja que no em considero un baixador!!! Tot i gràcies al gran suport rebut, ja que uns metres abans d'acabar vaig poder veure a la meva família donant-me ànims!!!
A l'arribada emoció molta emoció i final del repte. Molts sentiments per tota l'atmosfera creada. L'entorn, el repte, el cim, els sentiments, el record, la companyia, els amics. Un gran dia que no oblidaré mai. Moltes gràcies a tots per fer-me sentir tan especial!!!
En tots aquests cims he gaudit de muntanya, esport, grans paisatges, cims enormes, però sobretot he gaudit d'amistat, de bondat, d'alegria, i de compartir una estona de vida amb grans persones.
Després de tot vam anar al Gusi a celebrar-ho. Era el lloc ideal per poder celebrar aquest moment tan especial.
Moltes gràcies!!!!! Poder fer el que fem es realment un privilegi.
Aquestes han estat les dades:
Distància fins al cim: 5,44km Distància baixada: 5,36km
Desnivell positiu: 1100m Desnivell negatiu: 1100m
Temps de pujada: 1h 03min 21seg Temps baixada: 27min 31seg
Distància total: 10,80km
Desnivell total: 2200m
Temps total: 1h 30min 52seg
Aquest ha estat el desé i últim cim del repte. Un cim que a partir d'ara per a mi serà molt especial, ja que no oblidaré mai aquest dia, ni la gent que m'ha acompanyat en cada un dels cims i del suport i ànims que he rebut de familiars i amics.
Amb la hora i 41 minuts que tenia per fer aquest cim, finalment m'han sobrat uns 10 minuts. Vaig pujar en 1h i 3 minuts i baixar en 27 minuts fent un total de 1h i 30 minuts per pujar i baixar el Taga des de Ribes de Freser. Una passada per a mi que no m'esperava. Molt content del resultat i de poder completar el repte 10/24 amb èxit.
Així ha quedat el quadre amb el 10/24 completat:
Els deu cims realitzats en 23 hores 49 minuts i 48 segons. Ja s'ha acabat aquest repte però segur que en vindran mes. Crec que la vida en si es tot un repte i el fet de buscar la felicitat encara mes. Us recomano que busqueu el vostre repte i lluiteu per aconseguir-lo, realment val molt la pena. Us omplirà de vida!!!
Des d'aquí volia donar les gràcies:
al Jordi, al Jose, al Jeroni, a la Tere, a l'Álvaro, a la Mesi, al Cisco, al Calafell, al Raul, a l'Isra, al Ricard, a l'Oriol, al Javi, al Sergi, al Pau, a l'Andreu, al Xevi, al Joaquim, al Jordi Massana i al Xavier Sánchez a tots ells moltes gràcies per compartir una estona de la vostra vida amb mi i el repte 10/24.
Volia donar les gràcies també:
al Jordi, a la Montse i l'Abraham, a la Montse i a la Jana, a la Mia, al Raul, la Malena, a la Irma i els seus pares, al Bernat i a la Celia, als meus dos nebots Miquel i Oriol i molt especialment a la meva germana Ioia, a la meva mare i a la meva dona Laura, tots ells van estar esperant a Ribes i que amb la seva presència van ajudar-me a poder anar encara mes ràpid.
Tampoc em volia deixar d'agrair i donar les gràcies al David del Bar Gusi per totes les facilitats i idees que em va donar per tal que tota aquesta festa final fos possible. Moltes gràcies!!! M'hagués agradat tenir alguna foto on sortissis però no la tinc!!!
Finalment i ja per acabar no volia oblidar-me la raó principal per la qual vaig voler crear i realitzar aquest repte. La meva motivació principal en cada cim, en cada moment difícil i complicat que he tingut i que m'ha ajudat a poder assolir aquest repte. Anna ara ja puc dir que has pujat amb mi en cada cim, que ja tens els deu cims més emblemàtics de Catalunya, des d'on siguis, això va per tu. No t'oblidaré mai i t'enyoro moltíssim!!!
Salut i muntanya!!!
Des d'aquí volia donar les gràcies:
al Jordi, al Jose, al Jeroni, a la Tere, a l'Álvaro, a la Mesi, al Cisco, al Calafell, al Raul, a l'Isra, al Ricard, a l'Oriol, al Javi, al Sergi, al Pau, a l'Andreu, al Xevi, al Joaquim, al Jordi Massana i al Xavier Sánchez a tots ells moltes gràcies per compartir una estona de la vostra vida amb mi i el repte 10/24.
Volia donar les gràcies també:
al Jordi, a la Montse i l'Abraham, a la Montse i a la Jana, a la Mia, al Raul, la Malena, a la Irma i els seus pares, al Bernat i a la Celia, als meus dos nebots Miquel i Oriol i molt especialment a la meva germana Ioia, a la meva mare i a la meva dona Laura, tots ells van estar esperant a Ribes i que amb la seva presència van ajudar-me a poder anar encara mes ràpid.
Tampoc em volia deixar d'agrair i donar les gràcies al David del Bar Gusi per totes les facilitats i idees que em va donar per tal que tota aquesta festa final fos possible. Moltes gràcies!!! M'hagués agradat tenir alguna foto on sortissis però no la tinc!!!
Finalment i ja per acabar no volia oblidar-me la raó principal per la qual vaig voler crear i realitzar aquest repte. La meva motivació principal en cada cim, en cada moment difícil i complicat que he tingut i que m'ha ajudat a poder assolir aquest repte. Anna ara ja puc dir que has pujat amb mi en cada cim, que ja tens els deu cims més emblemàtics de Catalunya, des d'on siguis, això va per tu. No t'oblidaré mai i t'enyoro moltíssim!!!
Salut i muntanya!!!