Pica d'Estats 3143m el sostre del 10/24

Dissabte 21 de setembre de 2013, 7:30 del matí. Després d'esperar un cap de setmana que anés bé des del punt de vista meteorològic per fi ha arribat el gran dia. La MUNTANYA en majúscules, respecte màxim, nervis, pors, aquesta ja espanta!!! La PICA D'ESTATS!!!

Aquest cim vaig anar acompanyat d'en Jordi Massana i d'en Xevi Guinovart dos grans skyrunners i muntanyeros!!!! Els ingredients d'aquesta sortida donaven un resultat de diversió assegurada.



La inmensitat d'aquesta muntanya es pot apreciar en aquesta foto on sembla que ens estigui vigilant!!!

No tornava a la Pica, pujant des de la Vallfarrera, des de feia uns 6 anys. (La Pica només l'havia pujada 2 cops, una fa 6 anys caminant i l'altra des de França a la Marató del Montcalm el passat més d'agost) Sabia que seria un repte difícil sobretot per la llargada, el desnivell, l'alçada i el tipus de terreny en algun punt força tècnic, la climatologia, etc.

Hi havia dubtes del recorregut final que triaria. Finalment vaig decidir començar des de l'aparcament de la Molinassa cota 1800 aproximadament. Amb aquesta decissió m'estalviava uns 6.5km de pista forestal de pujada i 6.5km mes de baixada, amb un desnivell d'uns 250m tant positius com negatius. Crec que el fet de fer la Pica des de tant lluny per fer pista forestal no te massa sentit. El que acabem buscant és l'atractiu d'anar per corriols i llocs on no es pot accedir amb vehicle.

Una altra decisió era pujar per la grimpada del Pic Verdaguer o be fer el tomb per Riufred. Aquesta última opció era mes ràpida ja que es podia còrrer però era més llarg i amb mes desnivell ja que es perdia alçada. La primera opció feia el recorregut més alpí, tècnic i divertit, encara que fos mes lent però més directe. Al final vam decidir fer la grimpada pel Verdaguer.

La majoria d'excursionistes fa aquesta mateixa ruta o be sortint des del refugi de la Vall Farrera.
Per tal de poder aprofitar al màxim el dia vam fer nit el dia abans en tenda. L'aventura ja començava a la nit al sopar sota la llum de la lluna i amb una bona ampolla de vi negre que va portar  el Jordi i que vam poder disfrutar els tres. Gràcies Jordi!!!

Com que vam sortir relativament d'hora, el sol encara no escalfava el recorregut. Per tant fins que no vam arribar al cim del Pic Verdaguer no ens va poder escalfar. Conforme anavem pujant d'alçada la temperatura era mes baixa. A partir de la cota 2200 hi havia zones amb aigua glaçada.

Arribats al Port o Coll del Sotllo la sensació era de bastant fred. A partir d'aquí la grimpada ens va treure aquest fred per la intensitat física que comporta pujar per llocs escarpats. El cim estava molt proper.

Un cop arribat al cim del Pic Verdaguer la sensació tèrmica ja era molt més suau tot i l'alçada. Cal dir que no feia dia per estar-hi massa estona al cim amb poca roba.

Cim del Pic Verdaguer i primer 3000 del repte 10/24. Bones vistes i un dia realment espectacular!!!!

Vistes des del cim del Pic Verdaguer de 3131m d'alçada. Val la pena pujar fins aquí per poder gaudir d'aquests moments així com adonar-te que no som res en comparació de la inmensitat d'aquest mon!!!



Ja ens quedava res per arribar a l'objectiu principal, la Pica d'Estats!!! Baixar correns un troçet per pujar-ne un altre fins la cota 3143m.

Arribada al cim en de 2 hores i 20 minuts des de l'aparcament de la Molinassa. Molt bon temps i molt content!!! Un petit descans, les fotos de rigor disfrutant de les vistes i cap avall!!!! Quedava un descens quasi tant o mes dur que la pujada.

Ja és el 7é cim del repte i un dels més especials!!!! La Pica d'Estats és un repte enorme per a molta gent. Hem pogut pujar molt depressa fins el cim, la qual cosa ens fa pensar que realment som privilegiats per poder fer el que fem. No tothom pot pujar aquí i menys amb el temps que hem emprat!!!

Se que aquest cim al ser el més alt de Catalunya també és un cim on la meva germana Anna li hagués agradat pujar algun dia. Se que d'alguna manera ja l'ha pujat!!! També vaig pensar que des del cim em podia sentir molt mes aprop d'ella.

Comença la baixada i ens trobem més passos sobre glaçeres que cada cop son mes petites!!! Trams on l'equilibri és bàsic i on la diversió està assegurada. Realment aquest recorregut està farçit de proves com grimpades, desgrimpades, trams corredors, passos de rius, glaçeres, trams molt drets, aresta, etc. No et pots aburrir mai amb tot això!!!!



La tornada pel tram de Riufred fa que poguem còrrer fins un altre cop està al Port del Sotllo, on sempre fa molt de vent i a més molt fred!!!

Baixant la temperatura millora, en part perque ja ha sortit el sol i anem cap al migdia i en part perque podem còrrer a més velocitat. A més ens anem creuant amb els excursionistes que hem anat avançant de pujada. Una parella de pujada ens pregunta quina previsió tenim de pujar i baixar, i nosaltres li contestem que volem baixar de les 5 hores. De baixada ens els tornem a creuar i ens diuen que segur que ho fem amb menys!!!

Baixant en la segona meitat veig que realment podem baixar de les 4 hores i fa que sobretot en els últims kms. apretem per tal de fer un bon temps, exigint-nos un ritme força elevat de baixada.

Finalment el temps ha estat de 3 hores 56 minuts i 43 segons. Una vegada mes em sorprenc del temps que hem pogut fer. Amb un dia com aquest, que no oblidaré mai, recordo el primer cop que vaig fer aquest recorregut com a excursionista trigant mes de 8 hores en pujar i baixar, i ara correns he pogut baixar de les 4 hores. Quina sort que tinc!!!! Diuen que la sort s'ha de buscar però també hi ha un component que no el podem triar nosaltres.

Aquest ha estat el recorregut. El més tradicional i concorregut per pujar el cim mes alt de Catalunya. La Pica d'Estats!!!

Aquest ha estat el perfil del recorregut. Un recorregut molt recomenable per fer amb mes calma i poder disfrutar de l'entorn.

Aquestes son les dades:

Distància fins al cim:       8,75km                            Distància baixada:     9,75km

Desnivell positiu:            1750m                               Desnivell negatiu:     1750m

Temps de pujada:          2h 20min 07seg               Temps baixada:         1h36min 36seg

Distància total:        18,50km

Desnivell total:        3500m

Temps total:            3h 56min 43seg

Seté cim del repte i la rebaixa mes important de tots els cims. La previsió de temps era amplia en part per ser el cim mes complicat del repte així com per preveure sortir des de mes lluny. Al final per a la realització dels tres cims restants cambiaré del recorregut per tal d'allargar els recorreguts i poder disfrutar del repte esgotant les 24 hores totals.

Tenia previst realitzar-lo en 7 hores i al final he guanyat 3 hores 3 minuts i 17 segons. Com he dit abans segurament els cims del Puigmal i el del Canigó els acabaré fent des de cotes mes baixes.

Així està el quadre amb els set cims fets fins ara:

Ja començo a veure la fi del repte i la possibilitat de poder finalitzar el repte dins les 24 hores.

Ara queden 8 hores 7 minuts 51 segons pels tres cims que resten. Ja van set cims i la Pica d'Estats a la butxaca!!! Set cims en 15 hores 52 minuts i 9 segons. Arribat a aquestes alçades voldria que no s'acabés tant ràpid aquest repte. Tot lo bo passa molt depressa!!!! Estic disfrutant com mai de la muntanya, els amics, la salut...

El proper cim crec que serà el Canigó. Espero que aquest mes d'octubre em serveixi per fer a mes del Canigó, el Puigmal. Deixaré per l'últim el Taga, probablement el cim mes fàçil dels tres que resten. En aquest últim m'agradaria que hi pogués venir força gent. A veure si us animeu a venir!!!

Una vegada més volia recordar que aquest repte és un homenatge i un record a totes les persones que per motius de salut no han pogut fer, o no poden fer aquest tipus d'activitats.

Salut i muntanya!!!