dijous, 19 de desembre de 2013

Puigmal 2909m amb una mica de neu...

El passat 29 de novembre vaig poder fer un dels cims que feia temps hauria d'haver fet. Be sigui per motius meteorològics o be pel calendari de curses no he pogut realitzar aquest conegut cim fins fa ben poc, el Puigmal.

Tenia dubtes per on pujar, ja que les últimes nevades així com les baixes temperatures i els forts vents a la zona em provocaven un respecte màxim a aquest cim.

Al principi del repte havia pensat fer el recorregut clàssic de pujar el cim des de Núria i tornar a baixar un altre cop a Núria després d'haver fet el cim. Un recorregut que molts excursionistes fan per pujar el Puigmal, un recorregut senzill, curt i directe.



Com que a mida que anava avançant en el repte i veia que anava molt be de temps, em vaig plantejar de fer aquest cim des de Queralbs, es a dir, pujar a Núria pel camí vell (o del cremallera) i des de Núria al cim del Puigmal, per després tornar pel mateix camí o be baixar per Fontalba i un altre cop a Queralbs. Un recorregut llarg, amb força desnivell i amb una exigència física important.

Però finalment em vaig decidir per fer cim des de el Collet de Barraques prop de Planoles. El motiu principal la neu caiguda en les últimes setmanes i que ja et podies trobar des de la cota 1700 i que ben segur alentirien la marxa. El que segur que no sabia és fins a quin punt estava posant en perill la consecució del repte 10/24.

Vaig poder triar un dia on les previsions meteorològiques podien ser mes favorables. Consultant les pàgines mes especialitzades en la matèria ja sabia mes o menys uns 5 dies abans que el dia triat seria el millor per poder fer cim.


Aquest cop vaig poder gaudir de la companyia del Jeroni Pujol, de la Tere Aguiló i del Xevi Guinovart. Un cim on vam necessitar les raquetes de neu en gran part del recorregut.


En Xevi repetia en el repte ja que també havia vingut a la Pica d'Estats. Un bon company per compartir grans moments a la muntanya. A mes aquesta zona se la coneixia com si fos casa seva, raó per la qual no calien ni gps ni mapa.



























Inicialment semblava que la neu fos de fàcil trepitjar i l'avançament amb les raquetes era a un ritme sostingut. El que si tenia clar que aniria mes lent que amb els altres cims en gran part per la neu i les raquetes de neu, les quals no hi estic massa habituat.

Les vistes a primera hora eren impressionats ja que conforme anavem pujant, es podia apreciar les diferents serres de Catalunya (Montserrat, Montseny, el Cadí)





Quan arribem al llom o carena de la muntanya, vam poder veure que pel vent la neu havia volat. Un motiu pel qual ens obliga a treure'ns les raquetes. Ara para, treu raquetes, per després tornar a passar una altra zona de neu, torna a parar per tornar a posar raquetes, i així unes quantes vegades. Es difícil agafar el ritme.




Sabia que costaria fer cim per tot plegat, però tot i així pensava que amb el coixí de temps que tenia havia d'estar tranquil. Sabia que com a molt podia emprar unes 3 hores i mitja per tal de poder anar tranquil a l'últim cim (el Taga)






Les vistes amb el paisatge nevat eren realment espectaculars, em sentia un privilegiat estar corrent per aquests paratges. Aprofitar el moment, estar vivint aquesta experiència en el lloc i el moment precís. En aquesta foto superior es pot veure el Pedraforca nevat, espectacular!!!

Gaudint de la muntanya tan a l'estiu com a l'hivern fa que canviï tan el paisatge!!! Val la pena!!!




Conforme anàvem avançant anàvem guanyant alçada A radera deixàvem les muntanyes que quedaven mes baixes. A la llunyania es podia veure el Turó de l'Home, la Mola, el Pedraforca, Sant Jeroni, el Taga, cinc cims dels deu que conformen el 10/24.

Be sigui pel dia que era, les últimes nevades, vents i baixes temperatures no ens vam trobar a ningú en tot el recorregut.





Cim del Puigmal després de 2 hores i 11 minuts des del punt de sortida!!!! Se m'estava fent tard!!! Ja podia apretar a la baixada, esperant que fos per un camí mes directe i que em permetés agafar un bon ritme.

Amb aquesta ocasió ja fa mes de deu vegades que he fet aquest cim, unes tres vegades en bici de muntanya, tres mes en el Duatló de Queralbs, i la resta en diferents entrenaments per la zona.

No em donava la sensació que ho hagués donat tot, en canvi potser no hagués pogut anar mes ràpid per totes les condicions que ens havíem anat trobant.


Ara tocava baixar i poder recuperar temps perdut, però encara quedava veure quines condicions de neu trobaríem.

Des del cim del Puigmal amb vistes a Montserrat...



Aquest cim per a mi és molt especial, ja que farà uns quatre anys vaig venir-hi amb amics i també amb la meva germana Anna. Ella ja estava malalta, tot i així va intentar pujar des de Núria. Va fer molts esforços, vam intentar ajudar-la però finalment no va poder. Va decidir baixar abans, però va decidir que hi tornaria quan estigués millor. Per a mi el passat 29 de novembre ella hi va tornar. Anava amb mi.




Haig de reconèixer que les raquetes no em van anar massa be, potser pel calçat que duia (bambes) ja que al haver de dur-les ben lligades feia que les part mes dures de la raqueta se'm clavessin al peu quan baixava, fins el punt que me les vaig treure.


























En les zones de mes neu m'havia de tornar a posar les raquetes perquè no havia mes remei. La cama s'enfonsava a cada passa fins pràcticament quedar tota enfonsada.

Vam trobar zones amb molta neu, on fins i tot amb les raquetes t'enfonsaves, feia que el poder avançar metres fos realment lent. Tota la neu que pel vent havia volat dels cims i les carenes ens la vam trobar de tornada!!!



En el tram final on mes o menys quedaven uns 2 quilòmetres per poder arribar al punt de sortida vaig haver d'apretar de valent, de tal manera que vaig veure que podia perdre tota possibilitat d'assolir el repte!!!

Nervis, impotència, cansament, el fet de no poder anar més ràpid em feia estar intranquil, neguitós. Tot i així el meu cap pensava i deia que si ho feia en mes de 24 hores tampoc passava res, però en el fons sabia que ho havia d'intentar!!!








Finalment vaig poder arribar al punt inicial i final del recorregut. La tornada va ser mes curta amb uns 7 quilòmetres fets en 1 hora i 33 minuts. Encara no sabia el que em quedaria de temps pel Taga, havia de fer números.

















Gran sortida tot i la pèrdua de temps, però gran companyia la que vaig poder gaudir en aquest recorregut. Moltíssimes gràcies Xevi, Jeroni, Tere!!!


Recorregut final com que gran part del recorregut estava cobert de neu, en molts punts anàvem per zones sense camí.





Recorregut final amb vistes en tres dimensions.






Aquest ha estat el perfil del Puigmal des del Coll de Barraques. La última pujada al km 12,5 va ser realment dura.

Aquestes han estat les dades:

Distància fins al cim:       8,80km                            Distància baixada:     7,07km
Desnivell positiu:            1160m                               Desnivell negatiu:     1160m
Temps de pujada:          2h 11min 42seg               Temps baixada:         1h 33min 30seg

Distància total:        15,87km
Desnivell total:        2320m
Temps total:            3h 45min 12seg

Novè cim del repte. No m'esperava aquest resultat, sembla com si per força a l'últim cim hi hagués d'haver emoció. Pues n'hi haurà!!! Tot i el coixí de temps que portava em queda només 1 hora i 41 minuts per fer el Taga des de Ribes de Freser. Els que coneixeu la zona sabeu de la dificultat de poder fer el cim del Taga des de la Font de la Caterineta pujar el Taga i tornar a baixar pel mateix lloc. Un recorregut d'uns 11kms i amb 1100m de desnivell positiu i 1100m de negatiu. Em tocarà pujar en 1h05min i baixar en uns 35minuts!!!

En aquest cim he perdut 2 hores i quart!!!! Impressionant!!!!

Així està el quadre amb els nou cims realitzats:








Nou cims realitzats en 22 hores 18 minuts i 56 segons. Ja només queda el Taga, un cim on voldria que tot fos una gran festa, un cim on m'hagués agradat que em sobrés mes temps per poder gaudir mes del recorregut, un cim on m'agradaria poder estar envoltat d'amics, companys, familiars per tal que tot sigui una gran festa!!!! Tocarà apretar les dents!!!

Salut i muntanya!!!

1 comentari:

  1. Buff. Pereti, lo tienes apretado, pero seguro que lo consigues.

    Muchos ánimos, y ya comunicarás cuando vas!!

    Javileta

    ResponSuprimeix