Canigó 2786m

Dissabte 19 d'octubre de 2013, va ser el dia triat per anar a fer el Canigó. Sortir des de Vilanova i la Geltrú amb el cotxe ben d'hora al matí per poder començar a còrrer abans de les 9 del matí. Cal dir que per poder arribar al punt de partida, vam trigar força temps ja que no està gaire proper. A més per arribar al refugi de Marialles (punt d'inici i final de la ruta) s'ha de fer una pista amb cotxe que es poc transitable.

Al començar a idear aquest repte, vaig pensar en que el Canigó el faria per la banda del refugi de Cortalets. Un recorregut molt ràpid i amb poques dificultats. Però conforme va anar avançant el repte, vaig veure que potser el podria fer des de la banda del refugi de Marialles, recorregut mes llarg, amb mes desnivell i mes exigent, on el tram final hi havia la famosa xemeneia final.

En aquest cim he tingut dos acompanyants que des d'aquí agraeixo el seu suport ja que sense ells potser no hagués estat possible el temps ni la motivació per tal de pujar i baixar el cim. Aquest cop han vingut en Joaquim del Rio (un experimentat corredor de raids de muntanya i un expert en orientació, entre altres especialitats) i en Xavier Sànchez que en aquest cas ja m'havia acompanyat en algun altre cim del repte.

Per tots tres era la primera vegada que pujàvem a aquest cim. El fet de poder anar a un cim per primera vegada, només amb l'ajuda del gps amb el track del recorregut i un mapa que prèviament havia estudiat, és realment tota una aventura. Primer per anar descobrint nous paisatges i després per no saber que és el que et vindrà.

Amb el track que duia i el perfil es podia apreciar que hi hauria molts trams de correr, ja que s'havien de superar uns 1100m de desnivell en uns 9 quilòmetres. A diferència d'altres cims on a vegades el fet de superar 1000 metres de desnivell es fan en tant sols 5 quilòmetres. Sabia que molt probablement podria estar al cim després de 1h30 d'haver sortit.

A més aquest cop portava doble càmera, es a dir, la que normalment porto i la que portava el Joaquim. Quin luxe!!!! Tenir un punt de vista diferent sempre va bé, i més sabent que amb les imatges que estic recopilant al final intentaré fer una mica de muntatge.



Arribada al cim per la xemeneia o grimpada final al cim. En aquest punt el vent era considerable, a més era bastant fred, la qual cosa va fer que al cim no hi poguéssim estar massa estona.

Aquest és un cim molt conegut, la qual cosa feia que tot just vam arribar nosaltres, ràpidament s'omplís d'excursionistes que pujaven del cantó de Cortalets. Durant la ascensió ens vam trobar també algun grupet d'excursionistes que havien sortit també de Marialles.

Aquest cim és un dels que mes m'ha costat principalment per la llunyania en que es troba. Fer 4 hores de cotxe, mes el pujar i baixar i finalment 4 hores mes de cotxe de tornada van fer que dissabte fos un dia força dur físicament parlant.

Des de d'alt del cim les vistes eren impressionants. Es podia apreciar el mar!!!! Encara que la visibilitat no fos massa bona. Us recomano pujar a aquest cim mes en calma per poder gaudir del recorregut. Nosaltres vam triar un dia que va estar una mica gris i que molt probablement amb sol i millor temperatura la sortida hagués estat encara mes espectacular!!!

Diuen que el Canigó és la muntanya més gran de Catalunya ja que s'aixeca des de la cota 350m fins a arribar als 2786m del punt més elevat. Com que és solitària fa que es vegi una "bèstia" de muntanya. Nosaltres en cap cas vam tenir la visió des de lluny ja que des d'on la vam fer no podíem apreciar-ho.

Baixant vaig tenir una caiguda per una de les zones mes tècniques, per sort sense conseqüències. Aquest fet va fer que baixés una mica mes lent, ja que la caiguda em va deixar una mica KO. Entre la tensió, l'esforç, l'alçada i el vent que feia va fer que m'hagués d'aturar una estona per recuperar-me, per després tornar a caminar i finalment còrrer. El temps de baixada no va ser massa bo, a veure si torno una propera vegada per tal de poder fer-ho millor. Tot i així durant la baixada i mirant el cronòmetre intueixo que segur que baixaríem de les tres hores.



Un cop ja al punt inicial, les sensacions són de satisfacció sobretot per arribar sencers i també pel bon temps realitzat.

A més la temperatura a aquella hora ja era més càlida, a diferència de la que feia uns 1000 metres mes amunt.  Quines bèsties d'acompanyants que portava!!! M'han portat amb el ganxo tota l'estona!!!!

Amb la feina feta, ve la relaxació i ja pensem en quin lloc podem parar de tornada per poder fer un dinar de recuperació!!! Tot ajuda per tal que la recuperació d'aquests tipus d'esforços sigui òptima!!!!

Vuitè cim del repte finalitzat i ja s'acosta el final. Només en queden dos que espero poder finalitzar aquest 2013!!!! M'agradaria també poder gaudir de tan bona companyia que he tingut en els últims cims que he realitzat!!! Probablement es gaudeix més dels qui t'acompanyen que del recorregut en si. Moltes gràcies!!!!



Us deixo un vídeo que em va fer el Joaquim del Rio amb una càmera Gopro que portava. Quina passada de càmera!!! Semblem bons i tot!!!!

Tram final del Canigó vist des del programa Google Earth. El tram final és força pedregós i escarpat. En cap cas es massa exposat, exceptuant el tram final on cal anar en compte tant a la pujada com a la baixada.

Foto final amb la samarreta del repte 10/24. Us recomano que si podeu us proposeu algun repte personal o be per posar-vos a prova, o be per poder rendir un petit homenatge a alguna persona que trobeu molt a faltar, o simplement per gaudir de la muntanya i la salut!!!

Mapa en imatge en tres dimensions del Google Earth del recorregut sencer de pujar i baixar el Canigó. En aquesta foto es pot apreciar que no podíem veure el cim fins arribar pràcticament al tram final del recorregut de pujada.

Aquest ha estat el perfil final de pujar i baixar el Canigó des del refugi de Marialles. Diuen que per aquesta banda és mes maco fer el Canigó. Jo no ho puc dir ja que per l'altre banda no l'he fet. Puc dir que des d'aquesta banda m'ha agradat molt tot i tenir un dia una mica rar i gris, amb vent, fred en les cotes mes altes.

Aquestes han estat les dades:

Distància fins al cim:       9,70km                            Distància baixada:     9,45km

Desnivell positiu:            1275m                               Desnivell negatiu:     1275m

Temps de pujada:          1h 30min 39seg               Temps baixada:         1h 10min 55seg

Distància total:        19,15km

Desnivell total:        2550m

Temps total:            2h 41min 35seg

Aquest ha estat el vuitè cim del repte. Com que a la Pica vaig poder rebaixar força temps, en aquest cim vaig decidir canviar de recorregut i fer-lo mes llarg i amb més desnivell. Per tant si abans tenia previst fer el Canigó des del refugi de Cortalets, que era un recorregut aproximat de 10km i 1400m de desnivell total, ara amb el recorregut des de Marialles, les dades han estat de 19,15km i 2550m de desnivell total. Amb aquestes dades la previsió aproximada era en fer-lo en unes 3 hores el pujar i baixar. Per tant he baixat temps a la meva previsió.

Amb les dades inicials del repte, tenia previst realitzar-lo en 1 hora i mitja, per tant he perdut 1h 11 minuts i 35 segons però tot  i així encara em queden 5 hores 26 minuts i 16 segons per poder realitzar els dos cims restant. El Puigmal i el Taga. Com he dit abans amb la previsió actual de 3 hores, hauria rebaixat aquest temps en 18 minuts i 25 segons.

Així està el quadre amb els vuit cims fets fins ara:

Vuit cims realitzats en 18 hores 33 minuts i 44 segons. Ara amb el Puigmal a la vista i el Taga com a cim cloenda del repte ja al mes de desembre, hem queden quasi  5 hores i mitja de temps per poder fer-los.

El cim del Puigmal l'intentaré fer des de Queralbs per tal de poder donar una mica d'emoció al repte. Ara hi ha un factor que és el temps meteorològic que pot influir molt amb els temps realitzats. Canvis de temps, neu, fred, vent. S'intentarà triar el millor dia possible per poder fer aquest cim tan emblemàtic que és el Puigmal.

Salut i muntanya!!!

Pica d'Estats 3143m el sostre del 10/24

Dissabte 21 de setembre de 2013, 7:30 del matí. Després d'esperar un cap de setmana que anés bé des del punt de vista meteorològic per fi ha arribat el gran dia. La MUNTANYA en majúscules, respecte màxim, nervis, pors, aquesta ja espanta!!! La PICA D'ESTATS!!!

Aquest cim vaig anar acompanyat d'en Jordi Massana i d'en Xevi Guinovart dos grans skyrunners i muntanyeros!!!! Els ingredients d'aquesta sortida donaven un resultat de diversió assegurada.



La inmensitat d'aquesta muntanya es pot apreciar en aquesta foto on sembla que ens estigui vigilant!!!

No tornava a la Pica, pujant des de la Vallfarrera, des de feia uns 6 anys. (La Pica només l'havia pujada 2 cops, una fa 6 anys caminant i l'altra des de França a la Marató del Montcalm el passat més d'agost) Sabia que seria un repte difícil sobretot per la llargada, el desnivell, l'alçada i el tipus de terreny en algun punt força tècnic, la climatologia, etc.

Hi havia dubtes del recorregut final que triaria. Finalment vaig decidir començar des de l'aparcament de la Molinassa cota 1800 aproximadament. Amb aquesta decissió m'estalviava uns 6.5km de pista forestal de pujada i 6.5km mes de baixada, amb un desnivell d'uns 250m tant positius com negatius. Crec que el fet de fer la Pica des de tant lluny per fer pista forestal no te massa sentit. El que acabem buscant és l'atractiu d'anar per corriols i llocs on no es pot accedir amb vehicle.

Una altra decisió era pujar per la grimpada del Pic Verdaguer o be fer el tomb per Riufred. Aquesta última opció era mes ràpida ja que es podia còrrer però era més llarg i amb mes desnivell ja que es perdia alçada. La primera opció feia el recorregut més alpí, tècnic i divertit, encara que fos mes lent però més directe. Al final vam decidir fer la grimpada pel Verdaguer.

La majoria d'excursionistes fa aquesta mateixa ruta o be sortint des del refugi de la Vall Farrera.
Per tal de poder aprofitar al màxim el dia vam fer nit el dia abans en tenda. L'aventura ja començava a la nit al sopar sota la llum de la lluna i amb una bona ampolla de vi negre que va portar  el Jordi i que vam poder disfrutar els tres. Gràcies Jordi!!!

Com que vam sortir relativament d'hora, el sol encara no escalfava el recorregut. Per tant fins que no vam arribar al cim del Pic Verdaguer no ens va poder escalfar. Conforme anavem pujant d'alçada la temperatura era mes baixa. A partir de la cota 2200 hi havia zones amb aigua glaçada.

Arribats al Port o Coll del Sotllo la sensació era de bastant fred. A partir d'aquí la grimpada ens va treure aquest fred per la intensitat física que comporta pujar per llocs escarpats. El cim estava molt proper.

Un cop arribat al cim del Pic Verdaguer la sensació tèrmica ja era molt més suau tot i l'alçada. Cal dir que no feia dia per estar-hi massa estona al cim amb poca roba.

Cim del Pic Verdaguer i primer 3000 del repte 10/24. Bones vistes i un dia realment espectacular!!!!

Vistes des del cim del Pic Verdaguer de 3131m d'alçada. Val la pena pujar fins aquí per poder gaudir d'aquests moments així com adonar-te que no som res en comparació de la inmensitat d'aquest mon!!!



Ja ens quedava res per arribar a l'objectiu principal, la Pica d'Estats!!! Baixar correns un troçet per pujar-ne un altre fins la cota 3143m.

Arribada al cim en de 2 hores i 20 minuts des de l'aparcament de la Molinassa. Molt bon temps i molt content!!! Un petit descans, les fotos de rigor disfrutant de les vistes i cap avall!!!! Quedava un descens quasi tant o mes dur que la pujada.

Ja és el 7é cim del repte i un dels més especials!!!! La Pica d'Estats és un repte enorme per a molta gent. Hem pogut pujar molt depressa fins el cim, la qual cosa ens fa pensar que realment som privilegiats per poder fer el que fem. No tothom pot pujar aquí i menys amb el temps que hem emprat!!!

Se que aquest cim al ser el més alt de Catalunya també és un cim on la meva germana Anna li hagués agradat pujar algun dia. Se que d'alguna manera ja l'ha pujat!!! També vaig pensar que des del cim em podia sentir molt mes aprop d'ella.

Comença la baixada i ens trobem més passos sobre glaçeres que cada cop son mes petites!!! Trams on l'equilibri és bàsic i on la diversió està assegurada. Realment aquest recorregut està farçit de proves com grimpades, desgrimpades, trams corredors, passos de rius, glaçeres, trams molt drets, aresta, etc. No et pots aburrir mai amb tot això!!!!



La tornada pel tram de Riufred fa que poguem còrrer fins un altre cop està al Port del Sotllo, on sempre fa molt de vent i a més molt fred!!!

Baixant la temperatura millora, en part perque ja ha sortit el sol i anem cap al migdia i en part perque podem còrrer a més velocitat. A més ens anem creuant amb els excursionistes que hem anat avançant de pujada. Una parella de pujada ens pregunta quina previsió tenim de pujar i baixar, i nosaltres li contestem que volem baixar de les 5 hores. De baixada ens els tornem a creuar i ens diuen que segur que ho fem amb menys!!!

Baixant en la segona meitat veig que realment podem baixar de les 4 hores i fa que sobretot en els últims kms. apretem per tal de fer un bon temps, exigint-nos un ritme força elevat de baixada.

Finalment el temps ha estat de 3 hores 56 minuts i 43 segons. Una vegada mes em sorprenc del temps que hem pogut fer. Amb un dia com aquest, que no oblidaré mai, recordo el primer cop que vaig fer aquest recorregut com a excursionista trigant mes de 8 hores en pujar i baixar, i ara correns he pogut baixar de les 4 hores. Quina sort que tinc!!!! Diuen que la sort s'ha de buscar però també hi ha un component que no el podem triar nosaltres.

Aquest ha estat el recorregut. El més tradicional i concorregut per pujar el cim mes alt de Catalunya. La Pica d'Estats!!!

Aquest ha estat el perfil del recorregut. Un recorregut molt recomenable per fer amb mes calma i poder disfrutar de l'entorn.

Aquestes son les dades:

Distància fins al cim:       8,75km                            Distància baixada:     9,75km

Desnivell positiu:            1750m                               Desnivell negatiu:     1750m

Temps de pujada:          2h 20min 07seg               Temps baixada:         1h36min 36seg

Distància total:        18,50km

Desnivell total:        3500m

Temps total:            3h 56min 43seg

Seté cim del repte i la rebaixa mes important de tots els cims. La previsió de temps era amplia en part per ser el cim mes complicat del repte així com per preveure sortir des de mes lluny. Al final per a la realització dels tres cims restants cambiaré del recorregut per tal d'allargar els recorreguts i poder disfrutar del repte esgotant les 24 hores totals.

Tenia previst realitzar-lo en 7 hores i al final he guanyat 3 hores 3 minuts i 17 segons. Com he dit abans segurament els cims del Puigmal i el del Canigó els acabaré fent des de cotes mes baixes.

Així està el quadre amb els set cims fets fins ara:

Ja començo a veure la fi del repte i la possibilitat de poder finalitzar el repte dins les 24 hores.

Ara queden 8 hores 7 minuts 51 segons pels tres cims que resten. Ja van set cims i la Pica d'Estats a la butxaca!!! Set cims en 15 hores 52 minuts i 9 segons. Arribat a aquestes alçades voldria que no s'acabés tant ràpid aquest repte. Tot lo bo passa molt depressa!!!! Estic disfrutant com mai de la muntanya, els amics, la salut...

El proper cim crec que serà el Canigó. Espero que aquest mes d'octubre em serveixi per fer a mes del Canigó, el Puigmal. Deixaré per l'últim el Taga, probablement el cim mes fàçil dels tres que resten. En aquest últim m'agradaria que hi pogués venir força gent. A veure si us animeu a venir!!!

Una vegada més volia recordar que aquest repte és un homenatge i un record a totes les persones que per motius de salut no han pogut fer, o no poden fer aquest tipus d'activitats.

Salut i muntanya!!!

Comapedrosa 2946m

Farà mes o menys un any vaig anar a passar uns dies a Andorra per tal de gaudir de les seves muntanyes. Un d'aquells dies vaig decidir pujar el cim mes alt d'aquest petit país, el Comapedrosa, i vaig anar sol només amb el track introduit dins el gps.

Vaig disfrutar com mai ho havia fet, gaudint d'uns paisatges increibles i d'una muntanya exigent pel desnivell que s'ha de superar. Allà mateix se'm va ocòrrer la possibilitat de fer aquest repte que ara estic fent. Em vaig adonar que el fet de poder pujar un cim de quasi 3000m, amb un desnivell important amb poc temps, era un fet que no molta gent ho podia fer. Em sentia un privilegiat. Realment no te preu poder disfrutar de tenir salut i encara mes de tenir una bona condició física. Us ho recomano!!! Si teniu salut, aprofiteu-la!!!!

Aquest passat dissabte 31 d'agost vaig anar a Andorra per tornar a pujar el Comapedrosa, aquest cop en el repte 10/24, juntament amb un company d'equip el Xavier Sánchez. Una bona llebre que ben segur em faria treure la llengua!!!

Vam arribar a Arinsal aparcar el cotxe, i som-hi cap amunt!!! Aquest cim conforme vas pujant el paisatge va cambiant. Primer bosc, després matolls, a continuació prats verds, per acabar a les cotes altes amb pedres i alguna congesta de neu.



El recorregut puja des d'on acaba l'asfalt un cop passat el túnel que hi ha al costat del pàrquing. A partir d'aquí creuant el riu en dos petits ponts el corriol s'enfila per uns trams força drets per arribar a peus del refugi de Comapedrosa.

No s'arriba al refugi ja que el deixarem a l'esquerra, seguim pujant avançant a varis excursionistes i enfilem cap a la dreta on ja es comença a entreveure el tram final del recorregut. Abans però passem pels Estanys del Comapedrosa i l'Estany Negre.



L'últim tram és realment impresionant!!!!!

A partir d'aquest punt és on el recorregut es torna força exigent, trams d'aresta, alguna grimpada, pendents fortes, pedres, etc. I finalment el cim en 1 hora i 31 minuts.

Les vistes en el dia que hem triat son espectaculars!!!! Vistes de cims com La Pica d'Estats, el Montcalm, el Monteixo o el Montsent del Pallars. Val la pena pujar fins aquí per la recompensa que tens!!!

En el tram final de la pujada vaig tenir molt present a la meva germana Anna, així com la Judit, una excompanya seva de l'escola que malauradament també va patir la mateixa sort, víctima del càncer. Que injusta és la vida!!! Això va per vosaltres!!!



A d'alt del cim hi estem una estona, aturo el cronòmetre per tal de poder fer les pertinents fotos, avituallar-nos, i disfrutar de les vistes.

La baixada és pel mateix lloc, però passant aquest cop mes aprop de l'Estany Negre, un lloc realment màgic, relaxant, increible...

Seguim baixant i mirant el cronòmetre ja calculo que segur que baixaré temps. Si els meus càlculs no fallaven segur que baixava de les 2 hores i mitja!!!!



No m'acabo de creure el temps que he pogut fer, 2 hores i 27 minuts!!!! Potser el fet d'anar amb aquesta "llebre", potser el fet que fa 15 dies vaig còrrer la Marató del Montcalm corrent per sobre dels 3000 metres,  potser els entrenaments dels últimes mesos, etc. Torno a recordar que em sento molt afortunat de poder fer aquests cims amb tan poc temps!!!



Aquest ha estat el recorregut.



En aquest perfil les errors de cobertura han fet que surti aquest precim al km 4 que no es real.

Aquestes son les dades:

Distància fins al cim:       7,50km                            Distància baixada:     7,40km

Desnivell positiu:            1550m                               Desnivell negatiu:     1550m

Temps de pujada:          1h 31min 40seg               Temps baixada:         55min 40seg

Distància total:        14,90km

Desnivell total:        3100m

Temps total:            2h 27min 20seg

En aquest 6é cim he guanyat mes temps que en qualsevol altre. Crec que el fet d'anar amb una llebre de luxe com en Xavier Sánchez ha fet que em forçés més per tal d'anar a un bon ritme tant pujant com baixant. A més aquest cim és especial pel que he explicat al principi, i ha fet que pogués anar mes motivat que mai.
Tenia previst realitzar-lo en 3 hores i al final he guanyat 32 minuts i 40 segons.

Així està el quadre amb els sis cims fets fins ara:

Ara amb l'equador del repte traspassat, tinc una altra sensació ja que el veig mes aprop. Ara vaig 19 minuts i 34 segons per sota del temps previst!!!! Tot i quedar el cim mes important com és la Pica d'Estats on els minuts et poden marxar amb molta façilitat, ho veig mes possible.

Ara queden 12 hores 4 minuts 34 segons pels quatre cims que resten. Ja sis cims pujats i baixats, Mola, Sant Jeroni, Turó de l'Home, Pedraforca, Montardo i Comapedrosa en 11 hores 55 minuts i 26 segons. Quasi dotze hores de pura vida!!!

El proper cim si la meteo ens respecta, la Pica d'Estats!!!!

Salut i muntanya!!!