Dissabte 19 d'octubre de 2013, va ser el dia triat per anar a fer el Canigó. Sortir des de Vilanova i la Geltrú amb el cotxe ben d'hora al matí per poder començar a còrrer abans de les 9 del matí. Cal dir que per poder arribar al punt de partida, vam trigar força temps ja que no està gaire proper. A més per arribar al refugi de Marialles (punt d'inici i final de la ruta) s'ha de fer una pista amb cotxe que es poc transitable.
Al començar a idear aquest repte, vaig pensar en que el Canigó el faria per la banda del refugi de Cortalets. Un recorregut molt ràpid i amb poques dificultats. Però conforme va anar avançant el repte, vaig veure que potser el podria fer des de la banda del refugi de Marialles, recorregut mes llarg, amb mes desnivell i mes exigent, on el tram final hi havia la famosa xemeneia final.
En aquest cim he tingut dos acompanyants que des d'aquí agraeixo el seu suport ja que sense ells potser no hagués estat possible el temps ni la motivació per tal de pujar i baixar el cim. Aquest cop han vingut en Joaquim del Rio (un experimentat corredor de raids de muntanya i un expert en orientació, entre altres especialitats) i en Xavier Sànchez que en aquest cas ja m'havia acompanyat en algun altre cim del repte.
Per tots tres era la primera vegada que pujàvem a aquest cim. El fet de poder anar a un cim per primera vegada, només amb l'ajuda del gps amb el track del recorregut i un mapa que prèviament havia estudiat, és realment tota una aventura. Primer per anar descobrint nous paisatges i després per no saber que és el que et vindrà.
Amb el track que duia i el perfil es podia apreciar que hi hauria molts trams de correr, ja que s'havien de superar uns 1100m de desnivell en uns 9 quilòmetres. A diferència d'altres cims on a vegades el fet de superar 1000 metres de desnivell es fan en tant sols 5 quilòmetres. Sabia que molt probablement podria estar al cim després de 1h30 d'haver sortit.
A més aquest cop portava doble càmera, es a dir, la que normalment porto i la que portava el Joaquim. Quin luxe!!!! Tenir un punt de vista diferent sempre va bé, i més sabent que amb les imatges que estic recopilant al final intentaré fer una mica de muntatge.
Arribada al cim per la xemeneia o grimpada final al cim. En aquest punt el vent era considerable, a més era bastant fred, la qual cosa va fer que al cim no hi poguéssim estar massa estona.
Aquest és un cim molt conegut, la qual cosa feia que tot just vam arribar nosaltres, ràpidament s'omplís d'excursionistes que pujaven del cantó de Cortalets. Durant la ascensió ens vam trobar també algun grupet d'excursionistes que havien sortit també de Marialles.
Aquest cim és un dels que mes m'ha costat principalment per la llunyania en que es troba. Fer 4 hores de cotxe, mes el pujar i baixar i finalment 4 hores mes de cotxe de tornada van fer que dissabte fos un dia força dur físicament parlant.
Des de d'alt del cim les vistes eren impressionants. Es podia apreciar el mar!!!! Encara que la visibilitat no fos massa bona. Us recomano pujar a aquest cim mes en calma per poder gaudir del recorregut. Nosaltres vam triar un dia que va estar una mica gris i que molt probablement amb sol i millor temperatura la sortida hagués estat encara mes espectacular!!!
Diuen que el Canigó és la muntanya més gran de Catalunya ja que s'aixeca des de la cota 350m fins a arribar als 2786m del punt més elevat. Com que és solitària fa que es vegi una "bèstia" de muntanya. Nosaltres en cap cas vam tenir la visió des de lluny ja que des d'on la vam fer no podíem apreciar-ho.
Baixant vaig tenir una caiguda per una de les zones mes tècniques, per sort sense conseqüències. Aquest fet va fer que baixés una mica mes lent, ja que la caiguda em va deixar una mica KO. Entre la tensió, l'esforç, l'alçada i el vent que feia va fer que m'hagués d'aturar una estona per recuperar-me, per després tornar a caminar i finalment còrrer. El temps de baixada no va ser massa bo, a veure si torno una propera vegada per tal de poder fer-ho millor. Tot i així durant la baixada i mirant el cronòmetre intueixo que segur que baixaríem de les tres hores.
Un cop ja al punt inicial, les sensacions són de satisfacció sobretot per arribar sencers i també pel bon temps realitzat.
A més la temperatura a aquella hora ja era més càlida, a diferència de la que feia uns 1000 metres mes amunt. Quines bèsties d'acompanyants que portava!!! M'han portat amb el ganxo tota l'estona!!!!
Amb la feina feta, ve la relaxació i ja pensem en quin lloc podem parar de tornada per poder fer un dinar de recuperació!!! Tot ajuda per tal que la recuperació d'aquests tipus d'esforços sigui òptima!!!!
Vuitè cim del repte finalitzat i ja s'acosta el final. Només en queden dos que espero poder finalitzar aquest 2013!!!! M'agradaria també poder gaudir de tan bona companyia que he tingut en els últims cims que he realitzat!!! Probablement es gaudeix més dels qui t'acompanyen que del recorregut en si. Moltes gràcies!!!!
Us deixo un vídeo que em va fer el Joaquim del Rio amb una càmera Gopro que portava. Quina passada de càmera!!! Semblem bons i tot!!!!
Tram final del Canigó vist des del programa Google Earth. El tram final és força pedregós i escarpat. En cap cas es massa exposat, exceptuant el tram final on cal anar en compte tant a la pujada com a la baixada.
Foto final amb la samarreta del repte 10/24. Us recomano que si podeu us proposeu algun repte personal o be per posar-vos a prova, o be per poder rendir un petit homenatge a alguna persona que trobeu molt a faltar, o simplement per gaudir de la muntanya i la salut!!!
Mapa en imatge en tres dimensions del Google Earth del recorregut sencer de pujar i baixar el Canigó. En aquesta foto es pot apreciar que no podíem veure el cim fins arribar pràcticament al tram final del recorregut de pujada.
Aquest ha estat el perfil final de pujar i baixar el Canigó des del refugi de Marialles. Diuen que per aquesta banda és mes maco fer el Canigó. Jo no ho puc dir ja que per l'altre banda no l'he fet. Puc dir que des d'aquesta banda m'ha agradat molt tot i tenir un dia una mica rar i gris, amb vent, fred en les cotes mes altes.
Aquestes han estat les dades:
Distància fins al cim: 9,70km Distància baixada: 9,45km
Desnivell positiu: 1275m Desnivell negatiu: 1275m
Temps de pujada: 1h 30min 39seg Temps baixada: 1h 10min 55seg
Distància total: 19,15km
Desnivell total: 2550m
Temps total: 2h 41min 35seg
Aquest ha estat el vuitè cim del repte. Com que a la Pica vaig poder rebaixar força temps, en aquest cim vaig decidir canviar de recorregut i fer-lo mes llarg i amb més desnivell. Per tant si abans tenia previst fer el Canigó des del refugi de Cortalets, que era un recorregut aproximat de 10km i 1400m de desnivell total, ara amb el recorregut des de Marialles, les dades han estat de 19,15km i 2550m de desnivell total. Amb aquestes dades la previsió aproximada era en fer-lo en unes 3 hores el pujar i baixar. Per tant he baixat temps a la meva previsió.
Amb les dades inicials del repte, tenia previst realitzar-lo en 1 hora i mitja, per tant he perdut 1h 11 minuts i 35 segons però tot i així encara em queden 5 hores 26 minuts i 16 segons per poder realitzar els dos cims restant. El Puigmal i el Taga. Com he dit abans amb la previsió actual de 3 hores, hauria rebaixat aquest temps en 18 minuts i 25 segons.
Així està el quadre amb els vuit cims fets fins ara:
Vuit cims realitzats en 18 hores 33 minuts i 44 segons. Ara amb el Puigmal a la vista i el Taga com a cim cloenda del repte ja al mes de desembre, hem queden quasi 5 hores i mitja de temps per poder fer-los.
El cim del Puigmal l'intentaré fer des de Queralbs per tal de poder donar una mica d'emoció al repte. Ara hi ha un factor que és el temps meteorològic que pot influir molt amb els temps realitzats. Canvis de temps, neu, fred, vent. S'intentarà triar el millor dia possible per poder fer aquest cim tan emblemàtic que és el Puigmal.
Salut i muntanya!!!
