dijous, 19 de desembre del 2013

Puigmal 2909m amb una mica de neu...

El passat 29 de novembre vaig poder fer un dels cims que feia temps hauria d'haver fet. Be sigui per motius meteorològics o be pel calendari de curses no he pogut realitzar aquest conegut cim fins fa ben poc, el Puigmal.

Tenia dubtes per on pujar, ja que les últimes nevades així com les baixes temperatures i els forts vents a la zona em provocaven un respecte màxim a aquest cim.

Al principi del repte havia pensat fer el recorregut clàssic de pujar el cim des de Núria i tornar a baixar un altre cop a Núria després d'haver fet el cim. Un recorregut que molts excursionistes fan per pujar el Puigmal, un recorregut senzill, curt i directe.



Com que a mida que anava avançant en el repte i veia que anava molt be de temps, em vaig plantejar de fer aquest cim des de Queralbs, es a dir, pujar a Núria pel camí vell (o del cremallera) i des de Núria al cim del Puigmal, per després tornar pel mateix camí o be baixar per Fontalba i un altre cop a Queralbs. Un recorregut llarg, amb força desnivell i amb una exigència física important.

Però finalment em vaig decidir per fer cim des de el Collet de Barraques prop de Planoles. El motiu principal la neu caiguda en les últimes setmanes i que ja et podies trobar des de la cota 1700 i que ben segur alentirien la marxa. El que segur que no sabia és fins a quin punt estava posant en perill la consecució del repte 10/24.

Vaig poder triar un dia on les previsions meteorològiques podien ser mes favorables. Consultant les pàgines mes especialitzades en la matèria ja sabia mes o menys uns 5 dies abans que el dia triat seria el millor per poder fer cim.


Aquest cop vaig poder gaudir de la companyia del Jeroni Pujol, de la Tere Aguiló i del Xevi Guinovart. Un cim on vam necessitar les raquetes de neu en gran part del recorregut.


En Xevi repetia en el repte ja que també havia vingut a la Pica d'Estats. Un bon company per compartir grans moments a la muntanya. A mes aquesta zona se la coneixia com si fos casa seva, raó per la qual no calien ni gps ni mapa.



























Inicialment semblava que la neu fos de fàcil trepitjar i l'avançament amb les raquetes era a un ritme sostingut. El que si tenia clar que aniria mes lent que amb els altres cims en gran part per la neu i les raquetes de neu, les quals no hi estic massa habituat.

Les vistes a primera hora eren impressionats ja que conforme anavem pujant, es podia apreciar les diferents serres de Catalunya (Montserrat, Montseny, el Cadí)





Quan arribem al llom o carena de la muntanya, vam poder veure que pel vent la neu havia volat. Un motiu pel qual ens obliga a treure'ns les raquetes. Ara para, treu raquetes, per després tornar a passar una altra zona de neu, torna a parar per tornar a posar raquetes, i així unes quantes vegades. Es difícil agafar el ritme.




Sabia que costaria fer cim per tot plegat, però tot i així pensava que amb el coixí de temps que tenia havia d'estar tranquil. Sabia que com a molt podia emprar unes 3 hores i mitja per tal de poder anar tranquil a l'últim cim (el Taga)






Les vistes amb el paisatge nevat eren realment espectaculars, em sentia un privilegiat estar corrent per aquests paratges. Aprofitar el moment, estar vivint aquesta experiència en el lloc i el moment precís. En aquesta foto superior es pot veure el Pedraforca nevat, espectacular!!!

Gaudint de la muntanya tan a l'estiu com a l'hivern fa que canviï tan el paisatge!!! Val la pena!!!




Conforme anàvem avançant anàvem guanyant alçada A radera deixàvem les muntanyes que quedaven mes baixes. A la llunyania es podia veure el Turó de l'Home, la Mola, el Pedraforca, Sant Jeroni, el Taga, cinc cims dels deu que conformen el 10/24.

Be sigui pel dia que era, les últimes nevades, vents i baixes temperatures no ens vam trobar a ningú en tot el recorregut.





Cim del Puigmal després de 2 hores i 11 minuts des del punt de sortida!!!! Se m'estava fent tard!!! Ja podia apretar a la baixada, esperant que fos per un camí mes directe i que em permetés agafar un bon ritme.

Amb aquesta ocasió ja fa mes de deu vegades que he fet aquest cim, unes tres vegades en bici de muntanya, tres mes en el Duatló de Queralbs, i la resta en diferents entrenaments per la zona.

No em donava la sensació que ho hagués donat tot, en canvi potser no hagués pogut anar mes ràpid per totes les condicions que ens havíem anat trobant.


Ara tocava baixar i poder recuperar temps perdut, però encara quedava veure quines condicions de neu trobaríem.

Des del cim del Puigmal amb vistes a Montserrat...



Aquest cim per a mi és molt especial, ja que farà uns quatre anys vaig venir-hi amb amics i també amb la meva germana Anna. Ella ja estava malalta, tot i així va intentar pujar des de Núria. Va fer molts esforços, vam intentar ajudar-la però finalment no va poder. Va decidir baixar abans, però va decidir que hi tornaria quan estigués millor. Per a mi el passat 29 de novembre ella hi va tornar. Anava amb mi.




Haig de reconèixer que les raquetes no em van anar massa be, potser pel calçat que duia (bambes) ja que al haver de dur-les ben lligades feia que les part mes dures de la raqueta se'm clavessin al peu quan baixava, fins el punt que me les vaig treure.


























En les zones de mes neu m'havia de tornar a posar les raquetes perquè no havia mes remei. La cama s'enfonsava a cada passa fins pràcticament quedar tota enfonsada.

Vam trobar zones amb molta neu, on fins i tot amb les raquetes t'enfonsaves, feia que el poder avançar metres fos realment lent. Tota la neu que pel vent havia volat dels cims i les carenes ens la vam trobar de tornada!!!



En el tram final on mes o menys quedaven uns 2 quilòmetres per poder arribar al punt de sortida vaig haver d'apretar de valent, de tal manera que vaig veure que podia perdre tota possibilitat d'assolir el repte!!!

Nervis, impotència, cansament, el fet de no poder anar més ràpid em feia estar intranquil, neguitós. Tot i així el meu cap pensava i deia que si ho feia en mes de 24 hores tampoc passava res, però en el fons sabia que ho havia d'intentar!!!








Finalment vaig poder arribar al punt inicial i final del recorregut. La tornada va ser mes curta amb uns 7 quilòmetres fets en 1 hora i 33 minuts. Encara no sabia el que em quedaria de temps pel Taga, havia de fer números.

















Gran sortida tot i la pèrdua de temps, però gran companyia la que vaig poder gaudir en aquest recorregut. Moltíssimes gràcies Xevi, Jeroni, Tere!!!


Recorregut final com que gran part del recorregut estava cobert de neu, en molts punts anàvem per zones sense camí.





Recorregut final amb vistes en tres dimensions.






Aquest ha estat el perfil del Puigmal des del Coll de Barraques. La última pujada al km 12,5 va ser realment dura.

Aquestes han estat les dades:

Distància fins al cim:       8,80km                            Distància baixada:     7,07km
Desnivell positiu:            1160m                               Desnivell negatiu:     1160m
Temps de pujada:          2h 11min 42seg               Temps baixada:         1h 33min 30seg

Distància total:        15,87km
Desnivell total:        2320m
Temps total:            3h 45min 12seg

Novè cim del repte. No m'esperava aquest resultat, sembla com si per força a l'últim cim hi hagués d'haver emoció. Pues n'hi haurà!!! Tot i el coixí de temps que portava em queda només 1 hora i 41 minuts per fer el Taga des de Ribes de Freser. Els que coneixeu la zona sabeu de la dificultat de poder fer el cim del Taga des de la Font de la Caterineta pujar el Taga i tornar a baixar pel mateix lloc. Un recorregut d'uns 11kms i amb 1100m de desnivell positiu i 1100m de negatiu. Em tocarà pujar en 1h05min i baixar en uns 35minuts!!!

En aquest cim he perdut 2 hores i quart!!!! Impressionant!!!!

Així està el quadre amb els nou cims realitzats:








Nou cims realitzats en 22 hores 18 minuts i 56 segons. Ja només queda el Taga, un cim on voldria que tot fos una gran festa, un cim on m'hagués agradat que em sobrés mes temps per poder gaudir mes del recorregut, un cim on m'agradaria poder estar envoltat d'amics, companys, familiars per tal que tot sigui una gran festa!!!! Tocarà apretar les dents!!!

Salut i muntanya!!!

dimecres, 6 de novembre del 2013

Canigó 2786m

Dissabte 19 d'octubre de 2013, va ser el dia triat per anar a fer el Canigó. Sortir des de Vilanova i la Geltrú amb el cotxe ben d'hora al matí per poder començar a còrrer abans de les 9 del matí. Cal dir que per poder arribar al punt de partida, vam trigar força temps ja que no està gaire proper. A més per arribar al refugi de Marialles (punt d'inici i final de la ruta) s'ha de fer una pista amb cotxe que es poc transitable.


Al començar a idear aquest repte, vaig pensar en que el Canigó el faria per la banda del refugi de Cortalets. Un recorregut molt ràpid i amb poques dificultats. Però conforme va anar avançant el repte, vaig veure que potser el podria fer des de la banda del refugi de Marialles, recorregut mes llarg, amb mes desnivell i mes exigent, on el tram final hi havia la famosa xemeneia final.

















En aquest cim he tingut dos acompanyants que des d'aquí agraeixo el seu suport ja que sense ells potser no hagués estat possible el temps ni la motivació per tal de pujar i baixar el cim. Aquest cop han vingut en Joaquim del Rio (un experimentat corredor de raids de muntanya i un expert en orientació, entre altres especialitats) i en Xavier Sànchez que en aquest cas ja m'havia acompanyat en algun altre cim del repte.













Per tots tres era la primera vegada que pujàvem a aquest cim. El fet de poder anar a un cim per primera vegada, només amb l'ajuda del gps amb el track del recorregut i un mapa que prèviament havia estudiat, és realment tota una aventura. Primer per anar descobrint nous paisatges i després per no saber que és el que et vindrà.


Amb el track que duia i el perfil es podia apreciar que hi hauria molts trams de correr, ja que s'havien de superar uns 1100m de desnivell en uns 9 quilòmetres. A diferència d'altres cims on a vegades el fet de superar 1000 metres de desnivell es fan en tant sols 5 quilòmetres. Sabia que molt probablement podria estar al cim després de 1h30 d'haver sortit.



A més aquest cop portava doble càmera, es a dir, la que normalment porto i la que portava el Joaquim. Quin luxe!!!! Tenir un punt de vista diferent sempre va bé, i més sabent que amb les imatges que estic recopilant al final intentaré fer una mica de muntatge.



Arribada al cim per la xemeneia o grimpada final al cim. En aquest punt el vent era considerable, a més era bastant fred, la qual cosa va fer que al cim no hi poguéssim estar massa estona.







Aquest és un cim molt conegut, la qual cosa feia que tot just vam arribar nosaltres, ràpidament s'omplís d'excursionistes que pujaven del cantó de Cortalets. Durant la ascensió ens vam trobar també algun grupet d'excursionistes que havien sortit també de Marialles.




Aquest cim és un dels que mes m'ha costat principalment per la llunyania en que es troba. Fer 4 hores de cotxe, mes el pujar i baixar i finalment 4 hores mes de cotxe de tornada van fer que dissabte fos un dia força dur físicament parlant.


























Des de d'alt del cim les vistes eren impressionants. Es podia apreciar el mar!!!! Encara que la visibilitat no fos massa bona. Us recomano pujar a aquest cim mes en calma per poder gaudir del recorregut. Nosaltres vam triar un dia que va estar una mica gris i que molt probablement amb sol i millor temperatura la sortida hagués estat encara mes espectacular!!!






Diuen que el Canigó és la muntanya més gran de Catalunya ja que s'aixeca des de la cota 350m fins a arribar als 2786m del punt més elevat. Com que és solitària fa que es vegi una "bèstia" de muntanya. Nosaltres en cap cas vam tenir la visió des de lluny ja que des d'on la vam fer no podíem apreciar-ho.


Baixant vaig tenir una caiguda per una de les zones mes tècniques, per sort sense conseqüències. Aquest fet va fer que baixés una mica mes lent, ja que la caiguda em va deixar una mica KO. Entre la tensió, l'esforç, l'alçada i el vent que feia va fer que m'hagués d'aturar una estona per recuperar-me, per després tornar a caminar i finalment còrrer. El temps de baixada no va ser massa bo, a veure si torno una propera vegada per tal de poder fer-ho millor. Tot i així durant la baixada i mirant el cronòmetre intueixo que segur que baixaríem de les tres hores.



Un cop ja al punt inicial, les sensacions són de satisfacció sobretot per arribar sencers i també pel bon temps realitzat.














A més la temperatura a aquella hora ja era més càlida, a diferència de la que feia uns 1000 metres mes amunt.  Quines bèsties d'acompanyants que portava!!! M'han portat amb el ganxo tota l'estona!!!!




Amb la feina feta, ve la relaxació i ja pensem en quin lloc podem parar de tornada per poder fer un dinar de recuperació!!! Tot ajuda per tal que la recuperació d'aquests tipus d'esforços sigui òptima!!!!





















Vuitè cim del repte finalitzat i ja s'acosta el final. Només en queden dos que espero poder finalitzar aquest 2013!!!! M'agradaria també poder gaudir de tan bona companyia que he tingut en els últims cims que he realitzat!!! Probablement es gaudeix més dels qui t'acompanyen que del recorregut en si. Moltes gràcies!!!!



Us deixo un vídeo que em va fer el Joaquim del Rio amb una càmera Gopro que portava. Quina passada de càmera!!! Semblem bons i tot!!!!











Tram final del Canigó vist des del programa Google Earth. El tram final és força pedregós i escarpat. En cap cas es massa exposat, exceptuant el tram final on cal anar en compte tant a la pujada com a la baixada.







Foto final amb la samarreta del repte 10/24. Us recomano que si podeu us proposeu algun repte personal o be per posar-vos a prova, o be per poder rendir un petit homenatge a alguna persona que trobeu molt a faltar, o simplement per gaudir de la muntanya i la salut!!!






Mapa en imatge en tres dimensions del Google Earth del recorregut sencer de pujar i baixar el Canigó. En aquesta foto es pot apreciar que no podíem veure el cim fins arribar pràcticament al tram final del recorregut de pujada.






















Aquest ha estat el perfil final de pujar i baixar el Canigó des del refugi de Marialles. Diuen que per aquesta banda és mes maco fer el Canigó. Jo no ho puc dir ja que per l'altre banda no l'he fet. Puc dir que des d'aquesta banda m'ha agradat molt tot i tenir un dia una mica rar i gris, amb vent, fred en les cotes mes altes.

Aquestes han estat les dades:

Distància fins al cim:       9,70km                            Distància baixada:     9,45km
Desnivell positiu:            1275m                               Desnivell negatiu:     1275m
Temps de pujada:          1h 30min 39seg               Temps baixada:         1h 10min 55seg

Distància total:        19,15km
Desnivell total:        2550m
Temps total:            2h 41min 35seg

Aquest ha estat el vuitè cim del repte. Com que a la Pica vaig poder rebaixar força temps, en aquest cim vaig decidir canviar de recorregut i fer-lo mes llarg i amb més desnivell. Per tant si abans tenia previst fer el Canigó des del refugi de Cortalets, que era un recorregut aproximat de 10km i 1400m de desnivell total, ara amb el recorregut des de Marialles, les dades han estat de 19,15km i 2550m de desnivell total. Amb aquestes dades la previsió aproximada era en fer-lo en unes 3 hores el pujar i baixar. Per tant he baixat temps a la meva previsió.

Amb les dades inicials del repte, tenia previst realitzar-lo en 1 hora i mitja, per tant he perdut 1h 11 minuts i 35 segons però tot  i així encara em queden 5 hores 26 minuts i 16 segons per poder realitzar els dos cims restant. El Puigmal i el Taga. Com he dit abans amb la previsió actual de 3 hores, hauria rebaixat aquest temps en 18 minuts i 25 segons.

Així està el quadre amb els vuit cims fets fins ara:









Vuit cims realitzats en 18 hores 33 minuts i 44 segons. Ara amb el Puigmal a la vista i el Taga com a cim cloenda del repte ja al mes de desembre, hem queden quasi  5 hores i mitja de temps per poder fer-los.

El cim del Puigmal l'intentaré fer des de Queralbs per tal de poder donar una mica d'emoció al repte. Ara hi ha un factor que és el temps meteorològic que pot influir molt amb els temps realitzats. Canvis de temps, neu, fred, vent. S'intentarà triar el millor dia possible per poder fer aquest cim tan emblemàtic que és el Puigmal.

Salut i muntanya!!!

divendres, 4 d’octubre del 2013

Pica d'Estats 3143m el sostre del 10/24

Dissabte 21 de setembre de 2013, 7:30 del matí. Després d'esperar un cap de setmana que anés bé des del punt de vista meteorològic per fi ha arribat el gran dia. La MUNTANYA en majúscules, respecte màxim, nervis, pors, aquesta ja espanta!!! La PICA D'ESTATS!!!






















Aquest cim vaig anar acompanyat d'en Jordi Massana i d'en Xevi Guinovart dos grans skyrunners i muntanyeros!!!! Els ingredients d'aquesta sortida donaven un resultat de diversió assegurada.



La inmensitat d'aquesta muntanya es pot apreciar en aquesta foto on sembla que ens estigui vigilant!!!

No tornava a la Pica, pujant des de la Vallfarrera, des de feia uns 6 anys. (La Pica només l'havia pujada 2 cops, una fa 6 anys caminant i l'altra des de França a la Marató del Montcalm el passat més d'agost) Sabia que seria un repte difícil sobretot per la llargada, el desnivell, l'alçada i el tipus de terreny en algun punt força tècnic, la climatologia, etc.







Hi havia dubtes del recorregut final que triaria. Finalment vaig decidir començar des de l'aparcament de la Molinassa cota 1800 aproximadament. Amb aquesta decissió m'estalviava uns 6.5km de pista forestal de pujada i 6.5km mes de baixada, amb un desnivell d'uns 250m tant positius com negatius. Crec que el fet de fer la Pica des de tant lluny per fer pista forestal no te massa sentit. El que acabem buscant és l'atractiu d'anar per corriols i llocs on no es pot accedir amb vehicle.


Una altra decisió era pujar per la grimpada del Pic Verdaguer o be fer el tomb per Riufred. Aquesta última opció era mes ràpida ja que es podia còrrer però era més llarg i amb mes desnivell ja que es perdia alçada. La primera opció feia el recorregut més alpí, tècnic i divertit, encara que fos mes lent però més directe. Al final vam decidir fer la grimpada pel Verdaguer.


La majoria d'excursionistes fa aquesta mateixa ruta o be sortint des del refugi de la Vall Farrera.
Per tal de poder aprofitar al màxim el dia vam fer nit el dia abans en tenda. L'aventura ja començava a la nit al sopar sota la llum de la lluna i amb una bona ampolla de vi negre que va portar  el Jordi i que vam poder disfrutar els tres. Gràcies Jordi!!!













Com que vam sortir relativament d'hora, el sol encara no escalfava el recorregut. Per tant fins que no vam arribar al cim del Pic Verdaguer no ens va poder escalfar. Conforme anavem pujant d'alçada la temperatura era mes baixa. A partir de la cota 2200 hi havia zones amb aigua glaçada.










Arribats al Port o Coll del Sotllo la sensació era de bastant fred. A partir d'aquí la grimpada ens va treure aquest fred per la intensitat física que comporta pujar per llocs escarpats. El cim estava molt proper.


Un cop arribat al cim del Pic Verdaguer la sensació tèrmica ja era molt més suau tot i l'alçada. Cal dir que no feia dia per estar-hi massa estona al cim amb poca roba.








Cim del Pic Verdaguer i primer 3000 del repte 10/24. Bones vistes i un dia realment espectacular!!!!











Vistes des del cim del Pic Verdaguer de 3131m d'alçada. Val la pena pujar fins aquí per poder gaudir d'aquests moments així com adonar-te que no som res en comparació de la inmensitat d'aquest mon!!!



Ja ens quedava res per arribar a l'objectiu principal, la Pica d'Estats!!! Baixar correns un troçet per pujar-ne un altre fins la cota 3143m.














Arribada al cim en de 2 hores i 20 minuts des de l'aparcament de la Molinassa. Molt bon temps i molt content!!! Un petit descans, les fotos de rigor disfrutant de les vistes i cap avall!!!! Quedava un descens quasi tant o mes dur que la pujada.


























Ja és el 7é cim del repte i un dels més especials!!!! La Pica d'Estats és un repte enorme per a molta gent. Hem pogut pujar molt depressa fins el cim, la qual cosa ens fa pensar que realment som privilegiats per poder fer el que fem. No tothom pot pujar aquí i menys amb el temps que hem emprat!!!














Se que aquest cim al ser el més alt de Catalunya també és un cim on la meva germana Anna li hagués agradat pujar algun dia. Se que d'alguna manera ja l'ha pujat!!! També vaig pensar que des del cim em podia sentir molt mes aprop d'ella.








Comença la baixada i ens trobem més passos sobre glaçeres que cada cop son mes petites!!! Trams on l'equilibri és bàsic i on la diversió està assegurada. Realment aquest recorregut està farçit de proves com grimpades, desgrimpades, trams corredors, passos de rius, glaçeres, trams molt drets, aresta, etc. No et pots aburrir mai amb tot això!!!!



La tornada pel tram de Riufred fa que poguem còrrer fins un altre cop està al Port del Sotllo, on sempre fa molt de vent i a més molt fred!!!






Baixant la temperatura millora, en part perque ja ha sortit el sol i anem cap al migdia i en part perque podem còrrer a més velocitat. A més ens anem creuant amb els excursionistes que hem anat avançant de pujada. Una parella de pujada ens pregunta quina previsió tenim de pujar i baixar, i nosaltres li contestem que volem baixar de les 5 hores. De baixada ens els tornem a creuar i ens diuen que segur que ho fem amb menys!!!



















Baixant en la segona meitat veig que realment podem baixar de les 4 hores i fa que sobretot en els últims kms. apretem per tal de fer un bon temps, exigint-nos un ritme força elevat de baixada.









Finalment el temps ha estat de 3 hores 56 minuts i 43 segons. Una vegada mes em sorprenc del temps que hem pogut fer. Amb un dia com aquest, que no oblidaré mai, recordo el primer cop que vaig fer aquest recorregut com a excursionista trigant mes de 8 hores en pujar i baixar, i ara correns he pogut baixar de les 4 hores. Quina sort que tinc!!!! Diuen que la sort s'ha de buscar però també hi ha un component que no el podem triar nosaltres.


Aquest ha estat el recorregut. El més tradicional i concorregut per pujar el cim mes alt de Catalunya. La Pica d'Estats!!!










Aquest ha estat el perfil del recorregut. Un recorregut molt recomenable per fer amb mes calma i poder disfrutar de l'entorn.

Aquestes son les dades:

Distància fins al cim:       8,75km                            Distància baixada:     9,75km
Desnivell positiu:            1750m                               Desnivell negatiu:     1750m
Temps de pujada:          2h 20min 07seg               Temps baixada:         1h36min 36seg

Distància total:        18,50km
Desnivell total:        3500m
Temps total:            3h 56min 43seg

Seté cim del repte i la rebaixa mes important de tots els cims. La previsió de temps era amplia en part per ser el cim mes complicat del repte així com per preveure sortir des de mes lluny. Al final per a la realització dels tres cims restants cambiaré del recorregut per tal d'allargar els recorreguts i poder disfrutar del repte esgotant les 24 hores totals.

Tenia previst realitzar-lo en 7 hores i al final he guanyat 3 hores 3 minuts i 17 segons. Com he dit abans segurament els cims del Puigmal i el del Canigó els acabaré fent des de cotes mes baixes.

Així està el quadre amb els set cims fets fins ara:










Ja començo a veure la fi del repte i la possibilitat de poder finalitzar el repte dins les 24 hores.

Ara queden 8 hores 7 minuts 51 segons pels tres cims que resten. Ja van set cims i la Pica d'Estats a la butxaca!!! Set cims en 15 hores 52 minuts i 9 segons. Arribat a aquestes alçades voldria que no s'acabés tant ràpid aquest repte. Tot lo bo passa molt depressa!!!! Estic disfrutant com mai de la muntanya, els amics, la salut...

El proper cim crec que serà el Canigó. Espero que aquest mes d'octubre em serveixi per fer a mes del Canigó, el Puigmal. Deixaré per l'últim el Taga, probablement el cim mes fàçil dels tres que resten. En aquest últim m'agradaria que hi pogués venir força gent. A veure si us animeu a venir!!!

Una vegada més volia recordar que aquest repte és un homenatge i un record a totes les persones que per motius de salut no han pogut fer, o no poden fer aquest tipus d'activitats.

Salut i muntanya!!!