Després de realitzar el repte i amb les grabacions realitzades per amics que m'acompanyaven o per mi mateix vaig recopilar unes quantes imatges que m'han ajudat a confeccionar aquest video.
Un video on he pogut resumir 24 hores en una mica mes de 7 minuts. Espero que us agradi.
Us recomano que us proposeu algun repte vostre per tal de que la motivació per assolir-lo sigui màxima. És un privilegi haver pogut finalitzar aquest repte amb tants amics. Moltes gràcies això també es vostre!!!
Salut i muntanya!!!
diumenge, 24 d’agost del 2014
dijous, 24 de juliol del 2014
Repercusió del 10/24
Ja feia molts dies que no publicava res al blog, i he decidit actualitzar-lo una mica. M'he adonat que amb el pas dels dies han anat passant coses que m'han fet veure el que he pogut aconseguir.
Amb el temps t'adones el que he pogut assolir, superació, sentiments, esport, muntanya, emocions, etc. Quan vaig idear aquest repte l'estiu del 2012 en cap moment vaig pensar que tot arribaria tan lluny i ni molt menys esperava la repercussió que al final ha tingut.
Sóc un corredor-muntanyenc de nivell modest, gens mediàtic i al que ni li agrada ser el centre d'atenció. Moltes coses del repte son molt personals i en algun moment m'ha costat explicar-ho, però crec que si ha de servir per poder ajudar a algú doncs benvingut sigui!!!!
Deixo uns enllaços on es va fer menció del repte 10/24 el passat any durant la realització d'aquest.
Salut i muntanya!!!
Amb el temps t'adones el que he pogut assolir, superació, sentiments, esport, muntanya, emocions, etc. Quan vaig idear aquest repte l'estiu del 2012 en cap moment vaig pensar que tot arribaria tan lluny i ni molt menys esperava la repercussió que al final ha tingut.
Sóc un corredor-muntanyenc de nivell modest, gens mediàtic i al que ni li agrada ser el centre d'atenció. Moltes coses del repte son molt personals i en algun moment m'ha costat explicar-ho, però crec que si ha de servir per poder ajudar a algú doncs benvingut sigui!!!!
Deixo uns enllaços on es va fer menció del repte 10/24 el passat any durant la realització d'aquest.
Salut i muntanya!!!
diumenge, 16 de febrer del 2014
Repte 10/24
Després d'haver passat ja dos mesos de la finalització del repte, et venen moltes reflexions sobre el sentit de fer aquest tipus de reptes. Saber trobar el camí cap a altres reptes per tal de ser feliç.
En cada cim a mes a mes de pujar amb el buff de la meva germana Anna, vaig decidir agafar una pedra de cada cim.
Recordo l'any 2011 quan vaig anar a la Cuita al Sol a fer la cursa i a passar el cap de setmana a Àreu, que em va acompanyar la meva germana. Ella em va dir si li podia baixar una pedra del cim del Monteixo, arribada de la cursa vertical Cuita al Sol. En aquell moment ma germana no podia fer massa activitat física i menys pujar un cim de gairebé 3000 metres. Si que em deia que un cop estigués be, pujaria aquest cim i d'altres.
L'altre dia vaig anar a la platja del lloc d'on sóc. A Vilanova i la Geltrú si alguna cosa tenim son unes platges que a l'hivern es gaudeixen més que no pas a l'estiu. Va fer un dia fantàstic d'hivern on el sol t'escalfa la pell i agraeixes està allà en aquell precís moment. Crec que era el lloc ideal, tornar a la cota zero.
Salut i muntanya!!!
En cada cim a mes a mes de pujar amb el buff de la meva germana Anna, vaig decidir agafar una pedra de cada cim.
Recordo l'any 2011 quan vaig anar a la Cuita al Sol a fer la cursa i a passar el cap de setmana a Àreu, que em va acompanyar la meva germana. Ella em va dir si li podia baixar una pedra del cim del Monteixo, arribada de la cursa vertical Cuita al Sol. En aquell moment ma germana no podia fer massa activitat física i menys pujar un cim de gairebé 3000 metres. Si que em deia que un cop estigués be, pujaria aquest cim i d'altres.
Amb un gest com portar-li la pedra del cim del Monteixo em vaig adonar, de lo difícil que pot ser per algú una activitat que per d'altres els pot semblar relativament senzill.
Des d'aquell dia que quan pujo a un cim agafo una pedra per endur-me-la de record. És una manera de recordar-me d'ella.
L'altre dia vaig anar a la platja del lloc d'on sóc. A Vilanova i la Geltrú si alguna cosa tenim son unes platges que a l'hivern es gaudeixen més que no pas a l'estiu. Va fer un dia fantàstic d'hivern on el sol t'escalfa la pell i agraeixes està allà en aquell precís moment. Crec que era el lloc ideal, tornar a la cota zero.
Salut i muntanya!!!
dissabte, 18 de gener del 2014
Taga 2040m + Festa final Repte 10/24
Dissabte 7 de desembre va ser un dia per recordar. No només per fer l'últim cim del 10/24 sinó per la quantitat de sentiments, que van haver-hi. Vaig aprofitar que el dia 7 meteorològicament parlant podria ser un gran dia i també per la finalització del repte. El temps que em quedava per aconseguir el repte era justet, però la magia que hi podia haver per tothom qui em va acompanyar podria servir per ajudar a complir aquest repte que vaig començar el passat mes de març. Avui tocava el Taga.
Ens vam començar a reunir al Bar Gusi de Ribes de Freser lloc emblemàtic on es reuneixen els amants de la muntanya des de totes les vessants. Tot aquest repte m'ha ajudat a conèixer bona gent i grans amics entre ells el David del Bar Gusi, una gran persona i amant de la muntanya. Us recomano que passeu per aquest lloc tan especial.
Ben d'hora em començo a trobar una bona colla d'amics disposats a acompanyar-me en aquest últim cim. Conscients que no hem queda massa temps per poder completar amb èxit el repte.
Puntuals a la Font de la Caterineta per iniciar l'últim cim del repte que em quedava, el Taga de 2040m d'alçada. Em quedaven 11kms i 2200m de desnivell total a realitzar en menys de 1h i 41 minuts.
En aquest cim final he tingut el privilegi de poder ser acompanyat per molta gent, grans persones, molt bons corredors de muntanya i amants d'aquesta. Gràcies a ells tot ha estat mes fàcil. Haig de dir que corrien molt!!!!
No era la primera vegada que anava a aquest cim, a mes tenia la referència d'un entrenament que vaig fer aquest passat estiu amb el mateix recorregut i que si repetia el temps que vaig fer, podria aconseguir el repte. Aquella vegada ho vaig fer en 1h i 38 minuts. Sabia que seria difícil, primer perquè no estava tant fort com a l'estiu, i després per la neu glaçada que em trobaria en els últims 200 metres de desnivell de la part alta del Taga. També sabia que el fred, el vent, etc també hi podien influir. El que segur que podria influir i per be, seria la motivació i la companyia que feien que volés!!!!
Aquest recorregut al ser tant curt i amb aquest desnivell sabia que ben poc podria còrrer en tota la pujada. És el típic recorregut d'una cursa vertical, tipologia de cursa que m'agrada molt a la qual hi estic molt acostumat. Aquesta vegada vaig decidir portar bastons que sabia que m'ajudarien en els trams mes drets per tal de poder pujar el desnivell mes ràpid, i també pel tram que m'esperava de neu a la part alta del Taga. També a la motxilla portava uns grampons específics per adaptar a les bambes per tal de no tenir problemes d'adherència tan pujant però sobretot baixant.![]()
Les meves previsions eren pujar els 1100m de desnivell positiu en 1 hora i 5 minuts, per tal de poder tenir 35 minuts per baixar aquests 1100m de desnivell negatiu i 5,5kms amb seguretat i sense haver d'arriscar massa.
En aquest cop amb els companys que vaig tenir en aquest cim, el material tan fotogràfic com videogràfic estaria assegurat. Penjo uns videos tan de la pujada com del tram de la baixada.
En aquesta foto es veu clarament el suport que vaig tenir en tot el recorregut. Ànims, referències de temps, etc. Va ser fàcil amb tot aquest suport. No em cansaré mai de dir-ho moltes gràcies!!!!
Aquest és un cim de la comarca del Ripollès que es conegut per la seva proximitat a Ribes de Freser i per ser un mirador espectacular en dies de visibilitat. Des de d'alt del cim es pot veure cims com el Puigmal, Pedraforca, la Serralada de Montserrat, la Mola, o el que és el mateix la meitat dels cims d'aquest repte. Aquest cim també és conegut per una de les millors curses de muntanya que és fan al nostre país. Aquesta cursa, és la Cursa del Taga. Us la recomano si realment us agrada còrrer per la muntanya, ja que és molt maca i està molt ben organitzada.
Fotos dels que vam pujar al cim. En penjo dues ja que amb les dues hi sortim tots. Molta qualitat esportiva i humana!!! M'ho vaig passar molt bé i entre tots van fer un dia molt especial per a mi.
A d'alt del cim vaig tenir temps per poder fer les fotos, poder agafar una mica de forces pel descens que ja veia que seria de vertigen i poder tenir moments de reflexió que et venen quan estàs d'alt d'un cim.
Sabia que sortiria amb els grampons posats des del mateix cim i que amb el tram de neu finalitzat me'ls trauria per tal de poder anar el mes ràpid possible en cada terreny.
Finalment i amb les referències que anava rebent de temps vaig pujar en 1h i 3 minuts retallant en 2 minuts la meva previsió. Ara tocaria baixar en menys de 37 minuts que era el temps restant per completar el repte.
El tram de baixada amb neu va ser espectacular. Sort dels grampons que em donaven seguretat en els trams glaçats i poder baixar si cal mes ràpid.
Aquest és un dels vídeos que em van fer durant el recorregut. Cal dir que agraeixo moltíssim tenir aquest material ja que em faria gracia poder muntar un petit vídeo resum de tot el repte i que segur que m'aniran molt be. Cal dir que aquest vídeo me'l va fer el Joaquim del Rio amb la càmera Gopro del Club Esportiu Universitari Vilanova. Des d'aquí moltes gràcies!!!
Aquest era el tram de neu glaçada on la pendent era mes forta. La veritat vaig disfrutar com un nen!!! Com m'agrada còrrer per aquests llocs!!! Per a mi això és vida!!! Moments de pura vida!!!
Tot i el fred vaig decidir sortir amb pantaló curt, era una manera de prendre'm la sortida quasi com una cursa. Al principi de la sortida es va sortir molt ràpid i amb la sensació que era realment una cursa. El ritme realment va ser elevat i amb les pulsacions prop del màxim. La motivació estava pels núvols!!!
Baixant vaig realment sentir els ànims i el suport de tots perquè ho pogués aconseguir. L'esforç final valia la pena. Vaig poder baixar el Taga com mai havia baixat una muntanya fent els 1100m de desnivell negatiu i els 5,5kms en només 27 minuts!!! Per a mi un temps que no m'esperava ja que no em considero un baixador!!! Tot i gràcies al gran suport rebut, ja que uns metres abans d'acabar vaig poder veure a la meva família donant-me ànims!!!
A l'arribada emoció molta emoció i final del repte. Molts sentiments per tota l'atmosfera creada. L'entorn, el repte, el cim, els sentiments, el record, la companyia, els amics. Un gran dia que no oblidaré mai. Moltes gràcies a tots per fer-me sentir tan especial!!!
En tots aquests cims he gaudit de muntanya, esport, grans paisatges, cims enormes, però sobretot he gaudit d'amistat, de bondat, d'alegria, i de compartir una estona de vida amb grans persones.
Després de tot vam anar al Gusi a celebrar-ho. Era el lloc ideal per poder celebrar aquest moment tan especial.
EL David del Gusi en tot moment va estar pendent per tal que tot fos com havia pensat. Un gran dia amb un gran final de festa, en un lloc on segur que hi tornarem moltes vegades.
Moltes gràcies!!!!! Poder fer el que fem es realment un privilegi.
Mapa del traçat final de pujar i baixar el Taga des de Ribes de Freser sortint de la Font de la Caterineta.
Aquest ha estat el perfil final de pujar i baixar el Taga. Un perfil piramidal típic d'un recorregut d'skyrunnig 100% o el que és el mateix sortir d'un poble o ciutat i pujar un cim per la via més directe possible per tornar a baixar el mes ràpid possible.
Aquestes han estat les dades:
Aquest ha estat el desé i últim cim del repte. Un cim que a partir d'ara per a mi serà molt especial, ja que no oblidaré mai aquest dia, ni la gent que m'ha acompanyat en cada un dels cims i del suport i ànims que he rebut de familiars i amics.
Amb la hora i 41 minuts que tenia per fer aquest cim, finalment m'han sobrat uns 10 minuts. Vaig pujar en 1h i 3 minuts i baixar en 27 minuts fent un total de 1h i 30 minuts per pujar i baixar el Taga des de Ribes de Freser. Una passada per a mi que no m'esperava. Molt content del resultat i de poder completar el repte 10/24 amb èxit.
Ens vam començar a reunir al Bar Gusi de Ribes de Freser lloc emblemàtic on es reuneixen els amants de la muntanya des de totes les vessants. Tot aquest repte m'ha ajudat a conèixer bona gent i grans amics entre ells el David del Bar Gusi, una gran persona i amant de la muntanya. Us recomano que passeu per aquest lloc tan especial.
Ben d'hora em començo a trobar una bona colla d'amics disposats a acompanyar-me en aquest últim cim. Conscients que no hem queda massa temps per poder completar amb èxit el repte.
En aquest cim final he tingut el privilegi de poder ser acompanyat per molta gent, grans persones, molt bons corredors de muntanya i amants d'aquesta. Gràcies a ells tot ha estat mes fàcil. Haig de dir que corrien molt!!!!
No era la primera vegada que anava a aquest cim, a mes tenia la referència d'un entrenament que vaig fer aquest passat estiu amb el mateix recorregut i que si repetia el temps que vaig fer, podria aconseguir el repte. Aquella vegada ho vaig fer en 1h i 38 minuts. Sabia que seria difícil, primer perquè no estava tant fort com a l'estiu, i després per la neu glaçada que em trobaria en els últims 200 metres de desnivell de la part alta del Taga. També sabia que el fred, el vent, etc també hi podien influir. El que segur que podria influir i per be, seria la motivació i la companyia que feien que volés!!!!
Les meves previsions eren pujar els 1100m de desnivell positiu en 1 hora i 5 minuts, per tal de poder tenir 35 minuts per baixar aquests 1100m de desnivell negatiu i 5,5kms amb seguretat i sense haver d'arriscar massa.
En aquest cop amb els companys que vaig tenir en aquest cim, el material tan fotogràfic com videogràfic estaria assegurat. Penjo uns videos tan de la pujada com del tram de la baixada.
En aquesta foto es veu clarament el suport que vaig tenir en tot el recorregut. Ànims, referències de temps, etc. Va ser fàcil amb tot aquest suport. No em cansaré mai de dir-ho moltes gràcies!!!!
A d'alt del cim vaig tenir temps per poder fer les fotos, poder agafar una mica de forces pel descens que ja veia que seria de vertigen i poder tenir moments de reflexió que et venen quan estàs d'alt d'un cim.
Sabia que sortiria amb els grampons posats des del mateix cim i que amb el tram de neu finalitzat me'ls trauria per tal de poder anar el mes ràpid possible en cada terreny.
El tram de baixada amb neu va ser espectacular. Sort dels grampons que em donaven seguretat en els trams glaçats i poder baixar si cal mes ràpid.
Aquest és un dels vídeos que em van fer durant el recorregut. Cal dir que agraeixo moltíssim tenir aquest material ja que em faria gracia poder muntar un petit vídeo resum de tot el repte i que segur que m'aniran molt be. Cal dir que aquest vídeo me'l va fer el Joaquim del Rio amb la càmera Gopro del Club Esportiu Universitari Vilanova. Des d'aquí moltes gràcies!!!
Aquest era el tram de neu glaçada on la pendent era mes forta. La veritat vaig disfrutar com un nen!!! Com m'agrada còrrer per aquests llocs!!! Per a mi això és vida!!! Moments de pura vida!!!
Tot i el fred vaig decidir sortir amb pantaló curt, era una manera de prendre'm la sortida quasi com una cursa. Al principi de la sortida es va sortir molt ràpid i amb la sensació que era realment una cursa. El ritme realment va ser elevat i amb les pulsacions prop del màxim. La motivació estava pels núvols!!!
Baixant vaig realment sentir els ànims i el suport de tots perquè ho pogués aconseguir. L'esforç final valia la pena. Vaig poder baixar el Taga com mai havia baixat una muntanya fent els 1100m de desnivell negatiu i els 5,5kms en només 27 minuts!!! Per a mi un temps que no m'esperava ja que no em considero un baixador!!! Tot i gràcies al gran suport rebut, ja que uns metres abans d'acabar vaig poder veure a la meva família donant-me ànims!!!
A l'arribada emoció molta emoció i final del repte. Molts sentiments per tota l'atmosfera creada. L'entorn, el repte, el cim, els sentiments, el record, la companyia, els amics. Un gran dia que no oblidaré mai. Moltes gràcies a tots per fer-me sentir tan especial!!!
En tots aquests cims he gaudit de muntanya, esport, grans paisatges, cims enormes, però sobretot he gaudit d'amistat, de bondat, d'alegria, i de compartir una estona de vida amb grans persones.
Després de tot vam anar al Gusi a celebrar-ho. Era el lloc ideal per poder celebrar aquest moment tan especial.
Moltes gràcies!!!!! Poder fer el que fem es realment un privilegi.
Aquestes han estat les dades:
Distància fins al cim: 5,44km Distància baixada: 5,36km
Desnivell positiu: 1100m Desnivell negatiu: 1100m
Temps de pujada: 1h 03min 21seg Temps baixada: 27min 31seg
Distància total: 10,80km
Desnivell total: 2200m
Temps total: 1h 30min 52seg
Aquest ha estat el desé i últim cim del repte. Un cim que a partir d'ara per a mi serà molt especial, ja que no oblidaré mai aquest dia, ni la gent que m'ha acompanyat en cada un dels cims i del suport i ànims que he rebut de familiars i amics.
Amb la hora i 41 minuts que tenia per fer aquest cim, finalment m'han sobrat uns 10 minuts. Vaig pujar en 1h i 3 minuts i baixar en 27 minuts fent un total de 1h i 30 minuts per pujar i baixar el Taga des de Ribes de Freser. Una passada per a mi que no m'esperava. Molt content del resultat i de poder completar el repte 10/24 amb èxit.
Així ha quedat el quadre amb el 10/24 completat:
Els deu cims realitzats en 23 hores 49 minuts i 48 segons. Ja s'ha acabat aquest repte però segur que en vindran mes. Crec que la vida en si es tot un repte i el fet de buscar la felicitat encara mes. Us recomano que busqueu el vostre repte i lluiteu per aconseguir-lo, realment val molt la pena. Us omplirà de vida!!!
Des d'aquí volia donar les gràcies:
al Jordi, al Jose, al Jeroni, a la Tere, a l'Álvaro, a la Mesi, al Cisco, al Calafell, al Raul, a l'Isra, al Ricard, a l'Oriol, al Javi, al Sergi, al Pau, a l'Andreu, al Xevi, al Joaquim, al Jordi Massana i al Xavier Sánchez a tots ells moltes gràcies per compartir una estona de la vostra vida amb mi i el repte 10/24.
Volia donar les gràcies també:
al Jordi, a la Montse i l'Abraham, a la Montse i a la Jana, a la Mia, al Raul, la Malena, a la Irma i els seus pares, al Bernat i a la Celia, als meus dos nebots Miquel i Oriol i molt especialment a la meva germana Ioia, a la meva mare i a la meva dona Laura, tots ells van estar esperant a Ribes i que amb la seva presència van ajudar-me a poder anar encara mes ràpid.
Tampoc em volia deixar d'agrair i donar les gràcies al David del Bar Gusi per totes les facilitats i idees que em va donar per tal que tota aquesta festa final fos possible. Moltes gràcies!!! M'hagués agradat tenir alguna foto on sortissis però no la tinc!!!
Finalment i ja per acabar no volia oblidar-me la raó principal per la qual vaig voler crear i realitzar aquest repte. La meva motivació principal en cada cim, en cada moment difícil i complicat que he tingut i que m'ha ajudat a poder assolir aquest repte. Anna ara ja puc dir que has pujat amb mi en cada cim, que ja tens els deu cims més emblemàtics de Catalunya, des d'on siguis, això va per tu. No t'oblidaré mai i t'enyoro moltíssim!!!
Salut i muntanya!!!
Des d'aquí volia donar les gràcies:
al Jordi, al Jose, al Jeroni, a la Tere, a l'Álvaro, a la Mesi, al Cisco, al Calafell, al Raul, a l'Isra, al Ricard, a l'Oriol, al Javi, al Sergi, al Pau, a l'Andreu, al Xevi, al Joaquim, al Jordi Massana i al Xavier Sánchez a tots ells moltes gràcies per compartir una estona de la vostra vida amb mi i el repte 10/24.
Volia donar les gràcies també:
al Jordi, a la Montse i l'Abraham, a la Montse i a la Jana, a la Mia, al Raul, la Malena, a la Irma i els seus pares, al Bernat i a la Celia, als meus dos nebots Miquel i Oriol i molt especialment a la meva germana Ioia, a la meva mare i a la meva dona Laura, tots ells van estar esperant a Ribes i que amb la seva presència van ajudar-me a poder anar encara mes ràpid.
Tampoc em volia deixar d'agrair i donar les gràcies al David del Bar Gusi per totes les facilitats i idees que em va donar per tal que tota aquesta festa final fos possible. Moltes gràcies!!! M'hagués agradat tenir alguna foto on sortissis però no la tinc!!!
Finalment i ja per acabar no volia oblidar-me la raó principal per la qual vaig voler crear i realitzar aquest repte. La meva motivació principal en cada cim, en cada moment difícil i complicat que he tingut i que m'ha ajudat a poder assolir aquest repte. Anna ara ja puc dir que has pujat amb mi en cada cim, que ja tens els deu cims més emblemàtics de Catalunya, des d'on siguis, això va per tu. No t'oblidaré mai i t'enyoro moltíssim!!!
Salut i muntanya!!!
dijous, 19 de desembre del 2013
Puigmal 2909m amb una mica de neu...
El passat 29 de novembre vaig poder fer un dels cims que feia temps hauria d'haver fet. Be sigui per motius meteorològics o be pel calendari de curses no he pogut realitzar aquest conegut cim fins fa ben poc, el Puigmal.
Tenia dubtes per on pujar, ja que les últimes nevades així com les baixes temperatures i els forts vents a la zona em provocaven un respecte màxim a aquest cim.
Al principi del repte havia pensat fer el recorregut clàssic de pujar el cim des de Núria i tornar a baixar un altre cop a Núria després d'haver fet el cim. Un recorregut que molts excursionistes fan per pujar el Puigmal, un recorregut senzill, curt i directe.
Com que a mida que anava avançant en el repte i veia que anava molt be de temps, em vaig plantejar de fer aquest cim des de Queralbs, es a dir, pujar a Núria pel camí vell (o del cremallera) i des de Núria al cim del Puigmal, per després tornar pel mateix camí o be baixar per Fontalba i un altre cop a Queralbs. Un recorregut llarg, amb força desnivell i amb una exigència física important.
Però finalment em vaig decidir per fer cim des de el Collet de Barraques prop de Planoles. El motiu principal la neu caiguda en les últimes setmanes i que ja et podies trobar des de la cota 1700 i que ben segur alentirien la marxa. El que segur que no sabia és fins a quin punt estava posant en perill la consecució del repte 10/24.
Vaig poder triar un dia on les previsions meteorològiques podien ser mes favorables. Consultant les pàgines mes especialitzades en la matèria ja sabia mes o menys uns 5 dies abans que el dia triat seria el millor per poder fer cim.
Aquest cop vaig poder gaudir de la companyia del Jeroni Pujol, de la Tere Aguiló i del Xevi Guinovart. Un cim on vam necessitar les raquetes de neu en gran part del recorregut.
Inicialment semblava que la neu fos de fàcil trepitjar i l'avançament amb les raquetes era a un ritme sostingut. El que si tenia clar que aniria mes lent que amb els altres cims en gran part per la neu i les raquetes de neu, les quals no hi estic massa habituat.
Quan arribem al llom o carena de la muntanya, vam poder veure que pel vent la neu havia volat. Un motiu pel qual ens obliga a treure'ns les raquetes. Ara para, treu raquetes, per després tornar a passar una altra zona de neu, torna a parar per tornar a posar raquetes, i així unes quantes vegades. Es difícil agafar el ritme.
Sabia que costaria fer cim per tot plegat, però tot i així pensava que amb el coixí de temps que tenia havia d'estar tranquil. Sabia que com a molt podia emprar unes 3 hores i mitja per tal de poder anar tranquil a l'últim cim (el Taga)
Les vistes amb el paisatge nevat eren realment espectaculars, em sentia un privilegiat estar corrent per aquests paratges. Aprofitar el moment, estar vivint aquesta experiència en el lloc i el moment precís. En aquesta foto superior es pot veure el Pedraforca nevat, espectacular!!!
Gaudint de la muntanya tan a l'estiu com a l'hivern fa que canviï tan el paisatge!!! Val la pena!!!
Conforme anàvem avançant anàvem guanyant alçada A radera deixàvem les muntanyes que quedaven mes baixes. A la llunyania es podia veure el Turó de l'Home, la Mola, el Pedraforca, Sant Jeroni, el Taga, cinc cims dels deu que conformen el 10/24.
Be sigui pel dia que era, les últimes nevades, vents i baixes temperatures no ens vam trobar a ningú en tot el recorregut.
Cim del Puigmal després de 2 hores i 11 minuts des del punt de sortida!!!! Se m'estava fent tard!!! Ja podia apretar a la baixada, esperant que fos per un camí mes directe i que em permetés agafar un bon ritme.
Amb aquesta ocasió ja fa mes de deu vegades que he fet aquest cim, unes tres vegades en bici de muntanya, tres mes en el Duatló de Queralbs, i la resta en diferents entrenaments per la zona.
No em donava la sensació que ho hagués donat tot, en canvi potser no hagués pogut anar mes ràpid per totes les condicions que ens havíem anat trobant.
Ara tocava baixar i poder recuperar temps perdut, però encara quedava veure quines condicions de neu trobaríem.
Aquest cim per a mi és molt especial, ja que farà uns quatre anys vaig venir-hi amb amics i també amb la meva germana Anna. Ella ja estava malalta, tot i així va intentar pujar des de Núria. Va fer molts esforços, vam intentar ajudar-la però finalment no va poder. Va decidir baixar abans, però va decidir que hi tornaria quan estigués millor. Per a mi el passat 29 de novembre ella hi va tornar. Anava amb mi.
Haig de reconèixer que les raquetes no em van anar massa be, potser pel calçat que duia (bambes) ja que al haver de dur-les ben lligades feia que les part mes dures de la raqueta se'm clavessin al peu quan baixava, fins el punt que me les vaig treure.
En les zones de mes neu m'havia de tornar a posar les raquetes perquè no havia mes remei. La cama s'enfonsava a cada passa fins pràcticament quedar tota enfonsada.
Vam trobar zones amb molta neu, on fins i tot amb les raquetes t'enfonsaves, feia que el poder avançar metres fos realment lent. Tota la neu que pel vent havia volat dels cims i les carenes ens la vam trobar de tornada!!!
En el tram final on mes o menys quedaven uns 2 quilòmetres per poder arribar al punt de sortida vaig haver d'apretar de valent, de tal manera que vaig veure que podia perdre tota possibilitat d'assolir el repte!!!
Nervis, impotència, cansament, el fet de no poder anar més ràpid em feia estar intranquil, neguitós. Tot i així el meu cap pensava i deia que si ho feia en mes de 24 hores tampoc passava res, però en el fons sabia que ho havia d'intentar!!!
Finalment vaig poder arribar al punt inicial i final del recorregut. La tornada va ser mes curta amb uns 7 quilòmetres fets en 1 hora i 33 minuts. Encara no sabia el que em quedaria de temps pel Taga, havia de fer números.
Gran sortida tot i la pèrdua de temps, però gran companyia la que vaig poder gaudir en aquest recorregut. Moltíssimes gràcies Xevi, Jeroni, Tere!!!
Recorregut final com que gran part del recorregut estava cobert de neu, en molts punts anàvem per zones sense camí.
Recorregut final amb vistes en tres dimensions.
Aquest ha estat el perfil del Puigmal des del Coll de Barraques. La última pujada al km 12,5 va ser realment dura.
Aquestes han estat les dades:
Novè cim del repte. No m'esperava aquest resultat, sembla com si per força a l'últim cim hi hagués d'haver emoció. Pues n'hi haurà!!! Tot i el coixí de temps que portava em queda només 1 hora i 41 minuts per fer el Taga des de Ribes de Freser. Els que coneixeu la zona sabeu de la dificultat de poder fer el cim del Taga des de la Font de la Caterineta pujar el Taga i tornar a baixar pel mateix lloc. Un recorregut d'uns 11kms i amb 1100m de desnivell positiu i 1100m de negatiu. Em tocarà pujar en 1h05min i baixar en uns 35minuts!!!
En aquest cim he perdut 2 hores i quart!!!! Impressionant!!!!
Tenia dubtes per on pujar, ja que les últimes nevades així com les baixes temperatures i els forts vents a la zona em provocaven un respecte màxim a aquest cim.
Al principi del repte havia pensat fer el recorregut clàssic de pujar el cim des de Núria i tornar a baixar un altre cop a Núria després d'haver fet el cim. Un recorregut que molts excursionistes fan per pujar el Puigmal, un recorregut senzill, curt i directe.
Com que a mida que anava avançant en el repte i veia que anava molt be de temps, em vaig plantejar de fer aquest cim des de Queralbs, es a dir, pujar a Núria pel camí vell (o del cremallera) i des de Núria al cim del Puigmal, per després tornar pel mateix camí o be baixar per Fontalba i un altre cop a Queralbs. Un recorregut llarg, amb força desnivell i amb una exigència física important.
Però finalment em vaig decidir per fer cim des de el Collet de Barraques prop de Planoles. El motiu principal la neu caiguda en les últimes setmanes i que ja et podies trobar des de la cota 1700 i que ben segur alentirien la marxa. El que segur que no sabia és fins a quin punt estava posant en perill la consecució del repte 10/24.
Vaig poder triar un dia on les previsions meteorològiques podien ser mes favorables. Consultant les pàgines mes especialitzades en la matèria ja sabia mes o menys uns 5 dies abans que el dia triat seria el millor per poder fer cim.
En Xevi repetia en el repte ja que també havia vingut a la Pica d'Estats. Un bon company per compartir grans moments a la muntanya. A mes aquesta zona se la coneixia com si fos casa seva, raó per la qual no calien ni gps ni mapa.
Inicialment semblava que la neu fos de fàcil trepitjar i l'avançament amb les raquetes era a un ritme sostingut. El que si tenia clar que aniria mes lent que amb els altres cims en gran part per la neu i les raquetes de neu, les quals no hi estic massa habituat.
Les vistes a primera hora eren impressionats ja que conforme anavem pujant, es podia apreciar les diferents serres de Catalunya (Montserrat, Montseny, el Cadí)
Gaudint de la muntanya tan a l'estiu com a l'hivern fa que canviï tan el paisatge!!! Val la pena!!!
Be sigui pel dia que era, les últimes nevades, vents i baixes temperatures no ens vam trobar a ningú en tot el recorregut.
Amb aquesta ocasió ja fa mes de deu vegades que he fet aquest cim, unes tres vegades en bici de muntanya, tres mes en el Duatló de Queralbs, i la resta en diferents entrenaments per la zona.
No em donava la sensació que ho hagués donat tot, en canvi potser no hagués pogut anar mes ràpid per totes les condicions que ens havíem anat trobant.
Ara tocava baixar i poder recuperar temps perdut, però encara quedava veure quines condicions de neu trobaríem.
Des del cim del Puigmal amb vistes a Montserrat...
En les zones de mes neu m'havia de tornar a posar les raquetes perquè no havia mes remei. La cama s'enfonsava a cada passa fins pràcticament quedar tota enfonsada.
Vam trobar zones amb molta neu, on fins i tot amb les raquetes t'enfonsaves, feia que el poder avançar metres fos realment lent. Tota la neu que pel vent havia volat dels cims i les carenes ens la vam trobar de tornada!!!
Nervis, impotència, cansament, el fet de no poder anar més ràpid em feia estar intranquil, neguitós. Tot i així el meu cap pensava i deia que si ho feia en mes de 24 hores tampoc passava res, però en el fons sabia que ho havia d'intentar!!!
Gran sortida tot i la pèrdua de temps, però gran companyia la que vaig poder gaudir en aquest recorregut. Moltíssimes gràcies Xevi, Jeroni, Tere!!!
Aquest ha estat el perfil del Puigmal des del Coll de Barraques. La última pujada al km 12,5 va ser realment dura.
Aquestes han estat les dades:
Distància fins al cim: 8,80km Distància baixada: 7,07km
Desnivell positiu: 1160m Desnivell negatiu: 1160m
Temps de pujada: 2h 11min 42seg Temps baixada: 1h 33min 30seg
Distància total: 15,87km
Desnivell total: 2320m
Temps total: 3h 45min 12seg
Novè cim del repte. No m'esperava aquest resultat, sembla com si per força a l'últim cim hi hagués d'haver emoció. Pues n'hi haurà!!! Tot i el coixí de temps que portava em queda només 1 hora i 41 minuts per fer el Taga des de Ribes de Freser. Els que coneixeu la zona sabeu de la dificultat de poder fer el cim del Taga des de la Font de la Caterineta pujar el Taga i tornar a baixar pel mateix lloc. Un recorregut d'uns 11kms i amb 1100m de desnivell positiu i 1100m de negatiu. Em tocarà pujar en 1h05min i baixar en uns 35minuts!!!
En aquest cim he perdut 2 hores i quart!!!! Impressionant!!!!
Així està el quadre amb els nou cims realitzats:
Nou cims realitzats en 22 hores 18 minuts i 56 segons. Ja només queda el Taga, un cim on voldria que tot fos una gran festa, un cim on m'hagués agradat que em sobrés mes temps per poder gaudir mes del recorregut, un cim on m'agradaria poder estar envoltat d'amics, companys, familiars per tal que tot sigui una gran festa!!!! Tocarà apretar les dents!!!
Salut i muntanya!!!
Salut i muntanya!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)