diumenge, 16 de febrer del 2014

Repte 10/24

Després d'haver passat ja dos mesos de la finalització del repte, et venen moltes reflexions sobre el sentit de fer aquest tipus de reptes. Saber trobar el camí cap a altres reptes per tal de ser feliç.

En cada cim a mes a mes de pujar amb el buff de la meva germana Anna, vaig decidir agafar una pedra de cada cim.






Recordo l'any 2011 quan vaig anar a la Cuita al Sol a fer la cursa i a passar el cap de setmana a Àreu, que em va acompanyar la meva germana. Ella em va dir si li podia baixar una pedra del cim del Monteixo, arribada de la cursa vertical Cuita al Sol. En aquell moment ma germana no podia fer massa activitat física i menys pujar un cim de gairebé 3000 metres. Si que em deia que un cop estigués be, pujaria aquest cim i d'altres.

Amb un gest com portar-li la pedra del cim del Monteixo em vaig adonar, de lo difícil que pot ser per algú una activitat que per d'altres els pot semblar relativament senzill.



Des d'aquell dia que quan pujo a un cim agafo una pedra per endur-me-la de record. És una manera de recordar-me d'ella.



L'altre dia vaig anar a la platja del lloc d'on sóc. A Vilanova i la Geltrú si alguna cosa tenim son unes platges que a l'hivern es gaudeixen més que no pas a l'estiu. Va fer un dia fantàstic d'hivern on el sol t'escalfa la pell i agraeixes està allà en aquell precís moment. Crec que era el lloc ideal, tornar a la cota zero.

Salut i muntanya!!!



4 comentaris:

  1. Ara que ja tens cota zero, a sumar molts i molts metros. Gracies per ser com ets.
    Carles Valentin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carles, els vostres comentaris em motiven per seguir sumant mes i mes metres!!!! Ens veiem per la muntanya!!!!

      Elimina
  2. De casualidad he ido a parar aquí. Emocionante entrada, igual que tu reto conseguido. Enhorabona! i Felicitats!

    ResponElimina